Debat sobre periodisme científic. El tractament informatiu del brot d’ebola

Debat sobre periodisme científic. El tractament informatiu del brot d’ebola

Sense precedents. Així es podria resumir en dues paraules l’últim brot provocat pel virus de l’ebola. L’epidèmia, que es va iniciar el desembre del 2013, va ser la primera en aparèixer a l’Àfrica Occidental des de que es va descobrir el virus el 1976. També va ser la primera vegada que un brot del virus de l’ebola irrompia en zones urbanes densament poblades. Fins aleshores, la majoria de brots quedaven confinats en zones rurals, sense superar mai els 400 casos. Aquest cop, el nombre de casos declarats superava els 28.000.

Mai un brot d’aquest virus havia tingut tampoc tanta repercussió internacional. Per primer cop, el virus arribava als Estats Units i a Europa. La magnitud de l’epidèmia fou tal que l’Organització Mundial de la Salut, el 8 d’agost del 2014, la declarà “una emergència de salut pública internacional”. En conseqüència, l’epidèmia del virus de l’ebola es va convertir en viral i va dominar els mitjans de comunicació durant mesos. La preocupació de que el brot s’expandís a occident va desencadenar el pànic, tot i els advertiments dels experts sobre la impossibilitat de que es generés un brot del virus de l’ebola fora del focus original.

Els mitjans de comunicació van jugar un paper determinant a l’hora d’informar a la població sobre la malaltia i l’avenç de l’epidèmia. Les acusacions d’alarmisme i sensacionalisme tornaven a planejar sobre la professió periodística. També els organismes oficials, des de l’OMS fins a les autoritats sanitàries espanyoles, es van posar novament en entredit, sobretot per la gestió de la informació referent al contagi de la infermera Teresa Romero.

Amb l’objectiu d’analitzar el tractament informatiu del brot del virus de l’ebola a la premsa internacional, la Fundació Dr. Antoni Esteve va organitzar el passat 19 de gener de 2016 a Barcelona un nou debat sobre periodisme científic en què quatre periodistes i quatre científics van discutir a porta tancada sobre com es comporten els mitjans de comunicació en situacions d’emergència sanitària. Gemma Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra, fou l’encarregada de moderar el debat.

La comunitat científica la van representar Joan Artur Caylà, del servei d’epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona; Josep Maria Gatell, del servei de malalties infeccioses i sida de l’Hospital Clínic; Luis Encinas, coordinador d’operacions a Àfrica occidental i expert en ebola de Metges Sense Fronteres; i Elena Ronda, del departament de medicina preventiva i salut pública de la Universitat d’Alcant.

Per la seva banda, van acudir com a periodistes Graziella Almendral, de Indagando TV; Michele Catanzaro, de El Periódico de Catalunya, Historia y Vida i Nature; Nuño Domínguez, de Materia El País; i Mònica López Ferrado, del diari ARA. Tots vuit van comptar com a punt de partida per a la discussió amb una selecció d’articles periodístics de diferents gèneres publicats a The New York Times (Estats Units), The Guardian (Gran Bretanya), The Daily Observer (Libèria) i El País (Madrid) i La Vanguardia (Barcelona). Tant els articles com la discussió que es va generar durant el debat formaran part d’una nova publicació de la Fundació Dr. Antoni Esteve que es podrà descarregar o sol•licitar gratuïtament.