Amb la ciència a una altra banda
Va néixer fa més de trenta anys amb la voluntat de fer-li ombra als Estats Units i sembla que va camí d’aconseguir-ho. L’EMBL, el Laboratori Europeu de Biologia Molecular, amb seu a la ciutat alemanya de Heidelberg, és actualment un dels centres d’investigació de referència a Europa i el 85 % dels científics que han passat per les seves instal•lacions han seguit desenvolupant la seva tasca en el vell continent. Amb la subvenció de divuit països europeus, compta amb un pressupost anual de 45 milions d’euros. Però més enllà del seu nivell de finançament, el laboratori compta amb una sèrie de peculiaritats que el fan incomparable amb qualsevol centre espanyol.
D’Espanya és precisament Luis Serrano, que actualment dirigeix una de les Unitats d’Investigació de l’EMBL, en concret la de Biologia Estructural i Computacional. És a Heidelberg des de 1992, però la seva és una situació excepcional al centre, ja que la majoria del seu miler de treballadors no poder romandre més de nou anys en el laboratori. La renovació de personal és constant, com també l’entrada de noves idees. Els científics arriben, es formen, produeixen ciència i finalment tornen als seus països d’origen.
Dundee és un altre feu científic a Europa. Probablement no és una ciutat tan coneguda com Heidelberg –és la quarta ciutat d’Escòcia i té poc més de 150.000 habitants-. Tot i així, les empreses de biotecnologia han vist en aquesta localitat una bona inversió, atretes pel potencial dels seus centres d’investigació. Quan la científica extremenya Ana Cuenda va arribar a Dundee el 1994 només hi havia instal•lades quatre companyies del sector. Actualment, superen la quarantena. Aleshores, aquesta investigadora espanyola arribava amb una beca del Ministeri d’Educació i Ciències sota el braç. Avui és una de les caps de grup de la Unitat de Fosforilació de Proteïnes del Medical Research Council ,la agència pública britànica comparable amb el CSIC espanyol, però amb una total independència política.
Ana Cuenda parla amb molt entusiasme del centre d’investigació on treballa i també de l’actitud de la pròpia societat escocesa. Comenta orgullosa una anècdota que avala la sensibilitat de la població envers els temes científics. Fa alguns anys, quan encara faltava un milió de lliures per a la construcció d’un nou centre a Dundee, els científics van encetar una campanya per a recaptar fons. Per fer-ho, no només van buscar la implicació d’actors com Sean Connery o Brian Cox, sinó que també van fer guàrdia a les portes dels supermercats. “La gent es va implicar moltíssim i vam aconseguir recaptar 15.900 lliures. Dubto que poguéssim fer una cosa semblant a Espanya” comenta amb una certa decepció la investigadora.
Luis Serrano y Ana Cuenda són els dos conferenciants que aquests dies han assistit al cicle La Ciència a Europa, organitzat per Aula El País en col•laboració amb la Fundació Dr. Antoni Esteve. Aquesta sèrie de ponències pretén apropar-nos a la realitat de la investigació en alguns països europeus i, quasi per comparació, a Espanya. I les comparacions, tal com afirma la dita, són odioses.
Tot a l’EMBL, on treballa Luis Serrano, està degudament reglamentat. Des dels programes de doctorat fins a la transferència de la tecnologia. El mateix centre gestiona les patents i crea les seves pròpies empreses de biotecnologia, els guanys de les quals es reinverteixen després en el laboratori. Els investigadors poden accedir als instruments necessaris de manera relativament ràpida i fàcil, ja que la burocràcia és mínima.
Cada cert temps, s’avalua la feina dels caps d’unitat i es revisa la qualitat dels treballs del seu equip. Un element que per a Luis Serrano és imprescindible. “És cert –assegura- que cada cop proliferen més a Espanya els centres i els parcs científics amb inversions generoses, però aquests neixen sense unes regles establertes, que finalment les acaba imposant el director de torn. Per tal que aquests centres siguin eficaços, s’ha d’establir una bona política d’avaluació i de renovació, similar a la del model de l’EMBL”.
Per Ana Cuenda el que cal introduir en el model científic espanyol és el dinamisme, un factor inherent als laboratoris on treballen aquests dos investigadors. “A Espanya, els centres són estàtics, la gent sempre és la mateixa. En canvi, el que enriqueix al nostre centre de Dundee és la variació”. Més de 51 nacionalitats diferents conviuen al Medical Research Council de Dundee. Segons l’extremenya, aquesta és una de les fórmules d’èxit d’aquesta Unitat, juntament amb les ganes de treballar per un bé comú de tots els seus integrants. “Els espanyols –continua- som molt endogàmics. Sempre busquem a científics del nostre país i deixem poca permeabilitat per a l’entrada d’investigadors estrangers”.
Fins que aquest moment arribi, l’emigració continua sent una forma habitual de promoció per als nostres científics. Tanmateix, ambdós investigadors es mostren molt positius de cara a la seva futura evolució. “Espanya comença a figurar en el mapa científic i s’ha tornat més atractiva. Però perquè encara ho sigui més, s’ha de mantenir el ritme de finançament” conclou Luis Serrano.
