Es troba immers aquests dies en la presentació del Projecte Genogràfic, un estudi patrocinat per National Geographic i IBM que busca conèixer els camins migratoris de l’ésser humà al llarg de la història. Aquesta investigació, a cavall entre l’antropologia i la genètica, és de grans magnituds. Durant cinc anys, deu laboratoris de tot el món treballaran en conjunt i amb la mateixa metodologia per analitzar més de 100.000 mostres de DNA que procediran de diferents comunitats indígenes. Tal quantitat d’informació permetrà conèixer com la humanitat va poblar el planeta, des del moment en què l’home va sortir d’Àfrica fa més de 60.000 anys.

Lluís Quintana-Murci és un dels participants en aquest megaprojecte. Nascut a Palma de Mallorca, actualment treballa a l’Institut Pasteur de París. La seva especialitat és la genètica de les poblacions humanes, una disciplina que estudia l’evolució i els canvis que ha patit el DNA de l’espècie humana des dels seus orígens. Passat, present i futur de la nostra espècie és el títol que va venir a presentar aquest investigador mallorquí el 18 d’octubre passat al cicle de conferències La Ciència a Europa, organitzat conjuntament per Aula El País i la Fundació Dr. Antoni Esteve.

Un dels grans descobriments que ho pogut provar la genètica de poblacions és la inexistència de diferents races en la nostra espècie, demostrant científicament la inutilitat del racisme. Si féssim la vista enrere cap als nostres avantpassats ens enduríem més d’una sorpresa, ja que el nostra genoma és el resultat de múltiples transformacions. D’aquesta manera, tots compartim moltes similituds, però a la vegada grans diferenciacions.

Però la genètica de poblacions, tal com confirmava Lluís Quintana-Murci en el títol de la seva presentació, no només serveix per a conèixer la veritable història de la nostra espècie. Aquesta disciplina també permet entendre les bases genètiques de malalties com l’arterioesclerosi o la diabetis i caracteritzar diferències a nivell poblacional davant d’aquest tipus d’afeccions. Per què la població afroamericana és tan propensa a l’obesitat i té tants problemes cardiovasculars? Quina relació existeix entre el cromosoma Y el càncer de testicles? Són algunes de les qüestions a les quals pot donar resposta l’estudi de l’evolució dels gens humans.