Tota una generació separa aquestes dues dones destacades de l’àmbit científic i, tot i les diferències temporals, coincideixen en el seu optimisme sobre el futur. Margarita Salas i Fàtima Bosch preveuen que és qüestió de temps que les dones comencin a recollir el fruit que han sembrat al llarg de tots aquests anys i deixin enrere una situació, l’actual, en què la seva presència majoritària en aules i equips d’investigació no es tradueix en un ascens cap als escalafons superiors.

Salas és professora d’investigació del CSIC al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa. A ella li va tocar viure un doble handicap quan a la seva tornada dels Estats Units el 1967, després de tres anys treballant ben de prop amb Severo Ochoa, es va trobar amb un país on “la investigació era un desert” i en què, a més, les científiques brillaven per la seva absència. Li va costar treure’s de sobre l’etiqueta de ‘dona de’, tot i que el seu marit, Eladio Viñuela, i ella van contribuir de la mateixa manera a la investigació del virus bacteriòfag phi29. Tant li va costar que finalment van haver de separar-se professionalment per tal que ella es pogués llavorar un nom i cognoms dins el món científic. Avui, la patent de la DNA polimerasa d’aquest virus, que permet seqüenciar i amplificar DNA en tan sols unes hores, proporciona al CSIC uns rèdits de 1,2 milions d’euros l’any.

Ha plogut molt des de que Margarita Salas va iniciar aquestes investigacions fa 40 anys, però no convé oblidar, tal com es va encarregar de recapitular, d’on venim i el moment en què ens trobem. A dia d’avui, i des de fa més de cent anys d’història, tan sols 11 dones han aconseguit un premi Nobel en l’àrea de Ciències, davant dels 300 que han obtingut els seus companys masculins. Només el 13 % de les càtedres universitàries pertanyen a dones, mentre que el CSIC, màxim organisme públic d’investigació a Espanya, no ha comptat fins al moment amb cap presidenta. Són dades que demostren una desigualtat evident entre gèneres a l’hora del reconeixement professional. Tot i això, “la dona investigadora ocuparà el lloc que es mereix en un futur pròxim” assegura convençuda Salas.

Fàtima Bosch secunda les seves prediccions. Directora del Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica a la Universitat Autònoma de Barcelona i, com a membre de diversos tribunals, pot verificar que en el procés de selecció per a un lloc de treball prima davant de tot un bon currículum i una investigació de qualitat. “En l’àmbit de la investigació és on existeix menys discriminació entre homes i dones. Els salaris són similars i tots tenen les mateixes possibilitats d’aconseguir finançament”.

Reconeix, tanmateix, que la dona, a la ciència i a tots els àmbits, ho té més complicat. “El nostre principal desavantatge és la fisiologia i l’instint maternal”, afirma. Amb un afegit: en investigació, els períodes llargs d’excedència equivalen a renunciar a una carrera professional en què la competitivitat és màxima. Moltes de les becàries que treballen al seu equip es veuen obligades a escollir entre ser mares o seguir la seva formació de postgrau i la majoria opta per la primera opció.

En el seu cas, ser mare no la ha impedit arribar a on ha arribat. Va embarcar cap a Estats Units amb el seu fill Ramon quan només tenia 19 mesos i assegura que va poder compaginar la maternitat amb la seva professió. Però amb un matís important. Sense el recolzament familiar, i un determinat suport econòmic, no li hauria estat possible. El Ramon suma ja 18 anys i ella no ha hagut d’abandonar en cap moment les seves investigacions sobre teràpia gènica per a combatre la Diabetis Mellitus.

L’optimisme d’ambdues científiques no el va compartir l’ampli auditori que va anar el 20 de novembre de 2006 passat a aquestes conferències organitzades per Aula El País i la Fundació Dr. Antoni Esteve. En els temps que corren, la discriminació patent quasi no existeix. Les lleis promulguen la igualtat de gènere en tots els àmbits. En canvi, els números canten i dades com les anteriors provoquen dubtes seriosos sobre la inexistència d’una discriminació latent, molt més subtil i de ben segur més