El fet de ser una catalana que amb prou feines xampurrejava el suec no li va impedir exercir la docència en el departament de Biologia Molecular i Genòmica Funcional de la Universitat d’Estocolm. Avui ja parla l’idioma a la perfecció. La docència ocupa només un 25 % de la seva vida professional. La resta ho inverteix en entendre el paper de les proteïnes vinculades a l’RNA. Neus Visa (Barcelona, 1) porta més de tretze anys a Suècia i, encara que assegura que mai acaba el seu procés d’adaptació a aquesta societat, la seva vida personal i la seva carrera científica estan molt lligades al país nòrdic.

Va arribar a Suècia el 1992 amb una beca per a realitzar un projecte de postdoctorat al Karolinska Institutet, conegut a tot el món pel fet de designar cada any el Premi Nobel de Medicina. A aquesta institució hi va estar vinculada durant set anys, inclòs un parèntesi per baixa maternal, que a Suècia és d’un any complet. Neus Visa agraeix aquesta mesura, tant a nivell familiar com laboral, perquè li va permetre criar la seva filla sense que suposés una ruptura per a la seva carrera professional. Però aquest és només un dels molts avantatges que el país nòrdic posa al seu abast i que el converteixen en un paradigma de l’Estat del Benestar.

A nivell de política científica, la investigadora catalana també ha pogut comprovar grans diferències entres Suècia i Espanya. Per una banda, el grau d’internacionalització. La gran diversitat de nacionalitats que treballen en les diferents institucions científiques del país, diu, és un aspecte molt important per tal d’aconseguir un ambient dinàmic i efectiu. I en aquest aspecte coincideix plenament amb els seus altres tres col•legues que han participat en el cicle de conferències La Ciència a Europa, que han organitzat conjuntament Aula El País i la Fundació Dr. Antoni Esteve. Els quatre han aportat la seva experiència com a investigadors espanyols en centres europeus de prestigi.

Tots ells també podrien estar d’acord en què el nivell de finançament que els seus països d’acollida li dediquen a la ciència és bastant superior al nostre. Tanmateix, Neus Visa es va encarregar de posar-hi un matís. Si bé a Suècia els grups d’investigació disposen de grans pressupostos, va reconèixer que el nivell de finançament al país disminueix, mentre que a Espanya ha millorat força.

Tot i així, les diferències continuen sent abismals. Un jove investigador a Suècia pot arribar a disposar de 35.000 euros a l’any per al desenvolupament de nous projectes. Davant la sorpresa del públic que va assistir a la seva ponència, espanyol en la seva majoria, Neus Visa va considerar modesta aquesta quantitat. Prova evident de què el seu procés d’adaptació ha finalitzat i ja es troba més a prop de Suècia que d’Espanya.