Woo-suk Hwang és un bon exemple de noticia universal. Tant els seus prometedors avenços en clonació terapèutica com la posterior revelació de què aquests no eren més que una gran mentida van saltar a les primeres planes de tota la premsa internacional. Els mateixos mitjans que al maig de 2005 catapultaren el sud-coreà al punt més alt de la investigació mundial l’afegien mesos més tard a la llista d’estafadors científics més rellevants. La premsa considerà el cas com un cop fort per a les publicacions biomèdiques, en tant que es posaven en entredit els seus mètodes editorials. Tanmateix, cap mitjà de comunicació de masses, que se sàpiga, va realitza un exercici d’autocrítica sobre el seu paper al llarg d’aquesta història.

Història que es podria dividir en dos actes. Un primer en què els mitjans a l’uníson van exalçar les virtuts d’investigacions tan prometedores i van encimbellar l’artífex de l’avenç, i un segon acte en el qual la realitat es va imposar i de sobte l’heroi es va convertir en vilà. La prestigiosa revistaScience va veure la seva credibilitat en entredit i es va convertir en part responsable de l’abast mundial del frau, gràcies a l’altaveu tan potent que suposa el seu gabinet de premsa. Però foren els mitjans de masses els que finalment, gràcies a la seva publicació simultània, homogènia i omnipresent, van donar autèntica rellevància a l’esdeveniment i per tant no queden exempts de certa responsabilitat.

Les investigacions de Hwang, les seves expectatives i els seus desencants, suposen un bon exemple per a l’anàlisi de les virtuts i carències del periodisme científic. Al voltant d’aquest tema sorgeixen reflexions serioses sobre el camí que han emprès les revistes científiques, cada cop més pendents de la seva presència als mitjans de masses, o sobre la tasca periodística a l’hora d’informar o formar el públic en qüestions tan complexes com la clonació terapèutica. Són només dos exemples de qüestions que es van plantejar en aquest tercer debat sobre periodisme científic organitzat per la Fundació Dr. Antoni Esteve.

Després dels dos precedents, un sobre la seqüenciació del genoma humà, l’altre sobre la SARS, podem confirmar la utilitat d’aquestes reunions en què quatre científics i quatre periodistes s’asseuen al voltant d’una mateixa taula i discuteixen obertament sobre com els mitjans divulguen ciència. Per fer-ho, diferents articles de característiques molt diferents publicats en quatre diaris estrangers serveixen com a punt de partida per a la discussió. En aquesta ocasió, els rotatius escollits van ser Chosun Ilbo (Corea del Sud),Libération (França), Clarín (Argentina) i USA Today (Estats Units).

Des de l’àmbit científic, els participants en el debat, celebrat el 10 de novembre de 2006 passat a l’Hotel Gallery de Barcelona, van ser: Jaume Baguñà (Departament de Genètica. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona), Acaimo González (Centro Andaluz de Biología del Desarrollo. CSIC – Universidad Pablo de Olavide), Francisco Murillo, (Departament de Genètica. Facultat de Biologia. Universitat de Múrcia) i Francesca Vidal (Unitat de Biologia Cel•lular. Facultat de Ciències. Universitat Autònoma de Barcelona).

Per la seva banda, des de l’àmbit de la comunicació científica, van assistir: Hugo Cerdà (col•laborador habitual dels suplements Futuro i Salud de El País), Enrique Coperías (Muy Interesante), Joaquim Elcacho (Avui) i Luis Pablo Francescutti (Departament de Ciències de la Comunicació.Universidad Rey Juan Carlos. Madrid).

Tant els articles seleccionats sobre el tractament de la clonació terapèutica als diaris estrangers com les discussions que van tenir lloc en aquest debat sobre periodisme científic s’inclouran, com sempre, en un futur número de la col•lecció Cuadernos de la Fundación Dr. Antonio Esteve.