Una de cada tres persones desenvoluparà un càncer al llarg de la seva vida. Tot i que aquesta malaltia ocupa un lloc prioritari als fòrums i reunions científiques, en poques ocasions s’ha abordat des de la perspectiva d’un dels col•lectius més implicats en l’atenció al pacient oncològic, el de la infermeria. Per aquest motiu, la Fundació Dr. Antoni Esteve va decidir recollir en la seva nova Taula Rodona l’experiència de diferents professionals sanitaris sobre el tractament del malalt de càncer, centrant l’atenció especialment en el paper fonamental de les infermeres i infermers.

Dotze temes ben diferents es van plantejar en aquesta reunió que es va celebrar a Barcelona el 27 de novembre de 2009 passat i que va moderarRosa Maria Torrens, exprofessora de l’Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron. Des del tractament farmacològic del càncer fins a l’atenció nutricional, passant per la prevenció, l’ajut psicològic i la rehabilitació. Un total de dotze ponències que, juntament amb les discussions posteriors de la jornada, es recolliran en una nova Monografia Dr. Antoni Esteve.

Obrí la jornada de treball Ana de Juan, del servei d’Oncologia Mèdica i Cures Pal•liatives de l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla, amb una actualització del tractament del càncer de mama, que cada any genera 16.000 casos nous a Espanya. Tot i ser la neoplàsia més freqüent en la dona, els nous tractament han augmentat de forma notable l’esperança de vida, si bé el diagnòstic precoç segueix sent la principal arma de combat.

Per la seva banda, Rosario García, del servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Juan Canalejo d’A Coruña, va fer el mateix amb un dels càncers més mortals, el de pulmó. Tot i que va admetre la dificultat de ser optimista amb una malaltia tan devastadora, va presentar alguns avenços en quimioteràpia que poden augmentar la supervivència fins a 28 mesos en estadis avançats.

Després de la revisió dels tractaments farmacològics dels dos càncers més freqüents, Tàrsila Ferro, coordinadora de planificació del Pla Director d’Oncologia de Catalunya, va entrar de ple en la contribució d’infermeria en l’atenció al pacient oncològic. Una atenció multidisciplinària que comprèn des de la detecció precoç fins a les cures pal•liatives, passant per l’atenció continuada del malalt.

El seu col•lega a l’Hospital de dia d’Oncologia, Hematologia i Unitat d’hospitalització a domicili de l’Hospital Clínic de Barcelona, Jaume Güell, va remarcar la necessitat de prevenir l’incompliment del tractament seguint els protocols i guies de conducta, i va recalcar que l’atenció d’infermeria ha d’adaptar-se a les circumstàncies individuals de cada pacient.

Un dels aspectes més importants del procés terapèutic és l’atenció nutricional, ja que es calcula que el 80% dels pacients oncològics estan desnutrits en el moment del seu diagnòstic. Emma Camarero, del servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Clínic Universitari de Santiago de Compostela, va ressaltar la necessitat de les consultes de nutrició a l’àrea oncològica per a prevenir la mort precoç i millorar la qualitat de vida dels pacients.

Rafael Gálvez, de la unitat de Dolor i Cures Pal•liatives de l’Hospital Virgen de las Nieves de Granada, va centrar la seva ponència en el tractament del dolor oncològic, ressaltant una contradicció: tot i que existeixen maneres d’alleujar el 95% dels dolors provocats pel càncer, el 75% dels pacients amb tumors segueixen declarant algun tipus de dolor. Encara que és impossible alleujar-lo en la seva totalitat, l’objectiu del tractament ha de ser el de trobar un dolor tolerable o suportable per al malalt.

Tornant al tractament del càncer de mama, Concepció Palacio, del servei de Rehabilitació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, va explicar la rehabilitació i la fisioteràpia després d’una mastectomia amb buidat axil•lar, aprofundint en el lindefema, que acostuma a aparèixer en un 25% dels casos. A més de la teràpia per a millorar el confort del braç, resulta indispensable també l’ajut psicològic.

Ja a la sessió de tarda, Neus Gadea va descriure l’activitat dels consells genètics, orientada a identificar individus i famílies amb predisposició hereditària al càncer. Des de la seva experiència a l’Hospital de Vall d’Hebron, Gadea es va centrar en l’aportació específica de la infermeria en aquest tipus d’unitats, que se centra en la recollida d’informació i en l’educació sanitària.

La perspectiva de Francesc Xavier Busquet, en canvi, és la de l’atenció domiciliària al malalt terminal. Els professionals sanitaris que treballen en el Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) s’enfronten a un àmbit totalment diferent al d’un hospital. La llar del malalt és sagrada, complexa, amb riscos pels pacients i familiars, profana a la ciència i sense jerarquies. Tot un repte.

Per la seva banda, Ramon Bayés, professor de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va decidir convertir la seva xerrada en una profunda reflexió sobre el temps i les seves percepcions diferents. Temps subjectiu, que es fa llarg per als pacients i familiars però que resulta massa curt per als professionals sanitaris. D’aquí la importància d’una bona informació al malalt, per tal de que l’espera no es converteixi en incertesa i patiment. “Els que pateixen no són els cossos; són les persones” és l’afirmació de Cassell que cada cop més va prenent forma de sentència en medicina.

També des de la Universitat Autònoma de Barcelona, Àngel Puyol, del departament de Filosofia i Lletres, es va detenir en les consideracions bioètiques al voltant del pacient oncològic, mentre que Maria Paz Fernández, coordinadora d’investigació en infermeria del Institut Català d’Oncologia, va tancar la sessió amb un balanç de la tasca investigadora de les infermeres oncològiques.