Periodista freelance, especialitzada en ciència i salut, Núria Jar va moderar el debat de la Fundació Dr. Antoni Esteve sobre la ciència impacient durant la COVID-19. Col·labora amb El matí de Catalunya Ràdio, Planta Baixa de TV3, l’agència SINC i Muy Interesante. A més, es coordinadora dels podcasts de Revista 5W i coordinadora del taller de ràdio del màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la BSM-UPF. Acaba d’estrenar l’adiosèrie Las científicas del coronavirus, gràcies a una beca de National Geographic.
Quin paper ha jugat i està jugant el periodisme científic durant aquesta pandèmia?
Crec que aquesta pandèmia ha posat de manifest la importància del periodisme per entendre el món. L’audiència de molts mitjans de comunicació ha crescut més que mai, perquè la gent necessitava saber què estava passant. Considero que aquesta situació també ha servit per reivindicar el periodisme especialitzat en ciència i salut, clau per descompondre la informació realment rellevant de la palla i oferir context.
Ha sortit reforçada la ciència i, per tant, el periodisme científic després de l’enorme confusió que va regnar durant els primers mesos de la pandèmia?
Considero que la ciència sí surt reforçada. Els investigadors han desenvolupat vacunes en qüestió de mesos, la gran esperança d’aquesta pandèmia. També és cert que hem vist males pràctiques, com l’exageració de resultats de molts fàrmacs per tractar la COVID-19. Però, en general, crec que la ciència surt més reforçada que perjudicada. Els científics han demostrat que són clau per sortir d’aquesta crisi sanitària.
Són les fake news l’enemic més important a batre en situacions d’emergència com aquesta?
En una emergència moltes persones tenen por. Aquest sentiment és perillós, perquè paralitza i ens pot fer prendre decisions equivocades. En aquest sentit, les fake news ja es troben amb mig camí recorregut. En una pandèmia, el comportament individual té conseqüències sobre el comportament col·lectiu. Per tant, les fake news són una amenaça no només per a qui se les creu sinó per a tothom.
Del debat de l’1 de desembre passat, quins titulars extrauries?
Em vaig apuntar molts a la meva llibreta: poca col·laboració entre centres que impulsaven investigacions similars, el peer review s’està fent a les xarxes socials, hem de guiar i acompanyar el procés del dubte en les vacunes i la ciència ha caigut del seu pedestal. Tot i que científics i periodistes ocupem llocs diferents, vam estar d’acord en moltes qüestions, com les anteriors.
Els mitjans de comunicació recorren cada dia a experts i expertes en directe per contrastar la situació de la pandèmia. Com qualificaries la tasca que ha realitzat la comunitat científica durant aquests mesos?
Sempre hi ha excepcions però, en general, la comunitat científica s’ha bolcat a explicar aquesta pandèmia. A més de passar-se hores incomptables en el laboratori, els investigadors també han respòs els dubtes dels periodistes que buscaven fonts d’informació fiables. De totes maneres, la comunicació és inseparable de la ciència. Si un no comunica, no existeix.
Acabes d’estrenar amb l’agència SINC un podcast sobre les científiques del coronavirus. Creus que aquesta crisi sanitària ha ajudat a visibilitzar les dones científiques?
Les dades preliminars sobre l’impacte de la pandèmia en les dones investigadores mostren el contrari. Només un de cada tres autors que han publicat articles científics relacionats amb la COVID-19 són dones. A més, només un de cada tres experts en els mitjans de comunicació són dones. Les científiques han notat els perjudicis d’aquesta crisi sanitària des del començament, en especial durant el confinament. Segur que tot això tindrà conseqüències sobre les seves carreres. Per això és tan important registrar aquestes dades per després oferir solucions que corregeixin l’accentuació de la bretxa de gènere.
