Abordar les novetats en teràpia immunològica amb una visió multidisciplinària. Era l’objectiu de la Taula que la Fundació Dr. Antoni Esteve va organitzar a Barcelona el 29 d’abril passat i per a la qual va convocar onze experts de diferents àmbits i institucions que presentaren les seves últimes investigacions en aquest camp.

Manel Juan, del servei d’immunologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, va ser l’encarregat de moderar les onze ponències i d’obrir la jornada amb una introducció a les immunoteràpies biològiques. Després d’enumerar les no poques debilitats de les diferents aproximacions immunoterapèutiques, com la gran variabilitat interpersonal o els elevats costos de producció, va concretar les fortaleses i oportunitats de la immunoteràpia, que podrien arribar a superar els assoliments de la farmacologia convencional.

A continuació, va ser el torn de Luis Álvarez-Vallina, de la unitat d’immunologia molecular de l’Hospital Universitari Puerta del Hierro, i dels anticossos monoclonals, molècules clau del sistema immunitari contra agents patògens. Donat que els tumors sòlids són relativament resistents a l’acció dels anticossos monoclonals, recentment s’han desenvolupat nous formats multivalents amb una major capacitat de penetració tumoral. Álvarez-Vallina va repassar els avenços en el camp de l’enginyeria d’anticossos i les noves estratègies terapèutiques basades en l’ús d’anticossos monoclonals recombinants de tercera generació.

La següent ponència, a càrrec d’África González-Fernández, del departament de bioquímica, genètica i immunologia de la Universitat de Vigo, es va centrar en la nanotecnologia i els seus avantatges en el camp de la biomedicina. Tot i que les nanoestructures presenten clars beneficis i el seu potencial és enorme, oferint una gran diversitat de propietats biològiques i físico-químiques, convé considerar aspectes molt importants com la seva toxicitat i immunogenicitat.

La immunoteràpia cel•lular fou el tema reservat per a Daniel Benítez-Ribas, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Agustí Pi i Sunyer (IDIBAPS) de Barcelona. El seu interès científic se centra ara en traslladar els resultats obtinguts en models experimentals amb animals a la pràctica clínica amb humans. Les cèl•lules dendrítiques són molt atractives per al seu ús terapèutic en el tractament de tumors i infeccions. El repte ara consisteix en la caracterització d’aquestes cèl•lules tolerogèniques i la descripció d’un protocol d’obtenció compatible amb la pràctica clínica.

De les diferents formes d’immunoteràpia contra el càncer, específicament en el cas del melanoma metastàtic, va parlar Antoni Ribas, del departament de medicina de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. Per tal d’aconseguir l’augment de respostes tumorals i la seva durada, va explicar, es pot recórrer a l’ús de combinacions de nous fàrmacs específics per a oncogens mutats en el melanoma sense efectes adversos en la funció dels limfòcits. Això podria aconseguir-se amb inhibidors específics del BRAF, una combinació que es provarà a la clínica en un futur immediat.

Per la seva banda, Luis Graça, de l’Institut de Medicina Molecular de la Universitat de Lisboa, va presentar una visió general de la inducció de tolerància mitjançant l’ús d’anticossos monoclonals i com aquests mecanismes es poden aprofitar per a induir la tolerància als al•lergogens. La presència simultània d’aquestes substàncies i els anticossos terapèutics pot permetre que el sistema immunològic deixi de respondre a aquests al•lergogens, sense deixar de ser immunocompetent.

De l’al•lèrgia saltem a continuació a la malaltia celíaca de la mà de Francisco León, de l’empresa estatunidenca Centocor, especialista en l’ús d’anticossos per al tractament de malalties autoimmunes. Tal com va apuntar, el 50% dels celíacs que segueixen una dieta sense gluten continua experimentant símptomes, el que fa necessari desenvolupar noves teràpies. En aquest sentit, el camp de la immunoteràpia experimental, encara que estigui en els seus inicis, presenta ja signes esperançadors de que algun dia existiran teràpies farmacològiques que millorin la qualitat de vida dels pacients celíacs.

Per la seva banda, Mireia Sospedra, del Insitute for Neuroimmunology and Clinical MS-Research d’Hamburg, va presentar les immunoteràpies en esclerosi múltiple. L’optimisme inicial amb dos fàrmacs nous es va veure enfosquit degut a l’aparició de seriosos efectes secundaris. Tots els tractaments aprovats fins a l’actualitat només tenen efecte sobre el component inflamatori de l’esclerosi múltiple i, per tant, els fa ineficaços en la fase neurodegenerativa de la malaltia. L’objectiu segueix sent el desenvolupament de noves teràpies amb propietats antiinflamatòries, neuroregeneradores i neuroprotectores, que a més d’eficaces siguin segures.

Actualment, també s’exploren diverses estratègies d’immunoteràpia o vacunació terapèutica contra el VIH, per així limitar el temps, els efectes adversos i el cost del tractament farmacològic. Montserrat Plana, del laboratori de retrovirologia i immunopatogènia viral de l’IDIBAPS, va presentar els resultats de diversos estudis realitzats fins al moment que, encara que modestos, resulten prometedors. Encara així, per a millorar l’eficàcia de les vacunes terapèutiques contra el VIH es requereix, entre d’altres aspectes, un coneixement més ampli dels mecanismes immunes de control de la replicació viral.

Qui també porta anys investigant per tal d’aconseguir una vacuna, aquest cop eficaç contra la malària, és Pedro Alonso, del Centre d’Investigació en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB). Les seves investigacions sobre aquesta malaltia, que provoca cada any prop de 800.000 morts, sembla que comencen a donar el seu fruit: el 2015, es preveu el registre d’una vacuna de primera generació contra la malària. Una troballa que no ha estat fàcil i que no hagués estat possible sense la important donació econòmica de diversos patrocinadors, entre els quals es troba la Fundació Bill i Melinda Gates o governs com l’espanyol.

Per últim, Alberto Sánchez-Fueyo, també de l’IDIBAPS, va tancar la jornada tractant la farmacogenòmica en el trasplantament hepàtic. Tal com va comentar, constitueix l’escenari ideal per a considerar la possible reducció o retirada de la immunosupressió en un nombre determinat de pacients. El problema resideix en identificar aquests pacients. D’aquí que el manteniment de per vida dels immunosupressors representi encara l’abordatge terapèutic comú per a la majoria de pacients trasplantats.

Les onze presentacions de la Taula rodona Noves perspectives en immunoteràpia i les discussions que van tenir lloc a continuació entre els 25 científics convidats a la jornada estan recopilades a la Monografia Dr. Antoni Esteve número 36.