Si interpretar una estadística o els resultats d’una investigació és sovint complicat per als professionals sanitaris, la tasca pot arribar a ser molt més àrdua en el cas dels periodistes que treballen amb la informació científica. Per tal d’esclarir alguns conceptes bàsics i per debatre els problemes amb què se solen trobar els informadors biomèdics a l’hora de comprendre les dades estadístiques es va celebrar la Jornada de bioestadística per a periodistes i comunicadors, que l’Associació Espanyola de Comunicació Científica i la Fundació Dr. Antoni Esteve van organitzar el passat 14 de febrer de 2013 al Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars.
Obrí el fòrum de debat el seu director general, Valentí Fuster, que resumint el que seria l’esperit de la jornada va reclamar els periodistes que publiquessin allò que realment té impacte estadístic. “La gent pren vitamines sense saber que no existeix evidència de que funcionin”, afirmà per demanar a continuació als mitjans que tractin menys la prevenció de malalties i més la promoció de la salut.
El primer en iniciar la ronda de ponències va ser Gonzalo Casino, autor d’Escepticemia.com i coordinador de la jornada. Com a periodista científic, va repassar alguns dels errors més comuns dins de la professió, com ignorar el risc absolut, mitificar per defecte la prevenció o prestar-li massa atenció als estudis amb animals. Per a Casino, és fonamental que els periodistes deixin d’utilitzar la falca “segons un estudi” sense concretar el tipus de treball i la confiança que mereix.
L’encarregat d’aclarir conceptes estadístics va ser Erik Cobo, del departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat Politècnica de Catalunya. Investigació o desenvolupament? Intervenció o predicció? Experiment o observació? Causa o efecte? Són alguns dels termes que va voler diferenciar l’autor de Bioestadística para no estadísticos, qui també va voler destacar la importància de l’interval de confiança per damunt del valor de P. Més que la mida, va concloure, s’ha de reparar en la qualitat de la mostra per valorar la rellevància d’un estudi. “S’ha de tenir present que les revistes científiques no publiquen articles bons sinó els millors articles que els hi arriben”, matisà.
Un altre dels investigadors del CNIC, José Luis Peñalvo, s’ocupà d’il•lustrar els més de trenta professionals de la comunicació científica que es van inscriure a la jornada sobre les peculiaritats dels estudis epidemiològics. Després d’assenyalar les diferències entre prevalença, incidència i mortalitat o entre disseny experimental i observacional, va aprofundir en mesures estadístiques com el risc relatiu i la odds ratio, per terminar concloent que en epidemiologia la causalitat és molt difícil de demostrar. Per aquest motiu, va recomanar molta cautela a l’hora de titular amb verbs com causar o provocar.
A la piràmide d’evidència científica, les revisions sistemàtiques ocupen la cúspide. En principi, són els treballs que generen més confiança i fiabilitat. Però per a Pablo Alonso, investigador de la Col•laboració Cochrane, la organització internacional que promou aquest tipus d’estudis, s’ha de tenir en compte dos elements per valorar la qualitat de les revisions: que existeixi una cerca explícita en diferents bases de dades i que s’avaluï la qualitat dels estudis analitzats.
Dos experts internacionals en comunicació de la investigació biomèdica, el matrimoni que formen Steven Woloshin i Lisa M. Schwartz, de la Geisel School of Medicine (EUA), van presentar algunes de les conclusions a les quals han arribat després d’anys de treball. Per una banda, van destacar la tendència a la exageració en els missatges, que no només beneficia els periodistes sinó a tots els agents implicats, i el fenomen del disease mongering o la tendència a convertir en malalties experiències comuns. Per últim, Woloshin i Schwartz van recomanar els periodistes fer ús dels números i tenir una major precaució amb els titulars.
Les sis xerrades sobre bioestadística es complementar amb debats i tallers en què s’intercanviaren dubtes i consells. Aquestes sessions van comptar amb el recolzament d’Esperanza García Molina, de l’Agència SINC;Pablo Francescutti, del Grup d’Estudis Avençats de Comunicació de la Universitat Rey Juan Carlos i Ainhoa Iriberri, periodista freelance per a mitjans com Muy interesante i BMJ. Tancà la jornada Antonio Calvo, president de l’AECC, reivindicant el periodisme científic de qualitat.
Els continguts de la Jornada de bioestadística per a periodistes i comunicadors formarà part d’un nou Quadern de la Fundació Dr. Antoni Esteve.
Consulta els 33 missatges clau de la jornada.
