Tot avenç tecnològic en l’àmbit de la ciència suposa sovint un nou repte ètic, moral i polític per a la societat. La seva implantació pot suposar canvis culturals importants no sempre concordes amb l’ordre establert i als quals el dret ha de saber donar resposta. Però després de l’aprovació de determinades polítiques, acostumen a generar-se nous problemes ètics que requereixen de noves lleis, sempre amb un límit infranquejable, els drets humans.

Les diferents sensibilitats dels individus fan impossible el consens en temes tan espinosos com la investigació amb embrions o les transfusions sanguínies en pacients Testimonis de Jehovà. D’aquí que la bioètica, disciplina nascuda a l’últim quart del segle XX, intenti proporcionar respostes més o menys objectives a qüestions ètiques de difícil acord.

L’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona du a terme des de fa temps iniciatives que contribueixen a un major coneixement de la societat sobre aquestes qüestions. Perquè només una societat plenament informada pot prendre decisions veritablement democràtiques. En aquest sentit, l’última d’aquestes iniciatives és el curs d’estiu La bioética avui: qüestions no resoltes, en col•laboració amb la Fundació Dr. Antoni Esteve, que es va celebrar del 10 al 14 de juliol de 2006 a la Universitat de Barcelona i que va plantejar les qüestions següents:

1. La salut sexual i reproductiva en l’adolescència
Maria Casado, directora de l’Observatori de Bioètica i Dret del Parc Científic de Barcelona, va plantejar alguns dels conflictes que comporten les relacions sexuals en menors d’edat, com l’accés a mètodes de prevenció o a anticonceptius d’emergència com la píndola de l’endemà, el deure o no dels metges d’informar els pares o l’autonomia de l’adolescent a l’hora de prendre decisions sobre qüestions com la interrupció de l’embaràs. Les polítiques contradictòries, per exemple a l’hora d’instal•lar màquines expenedores de preservatius als instituts, i la falta d’una informació adequada tant a les escoles com a l’entorn familiar semblen ser els principals obstacles a superar.

2. L’autonomia del pacient: les voluntats anticipades
Albert Royes, secretari de l’Observatori de Bioètica i Dret del Parc Científic de Barcelona, va desenvolupar alguns dels drets inherents a tota persona des del moment en què es converteix en pacient. Rebre una informació honesta i veraç sobre la nostra situació de salut, prendre’n decisions sempre i quan estiguem en condicions de poder fer-ho, donar o no el nostre consentiment informat, rebutjar qualsevol actuació mèdica i poder prendre decisions per anticipació són alguns dels més elementals. En referència a aquest últim, el Document de Voluntats Anticipades es presenta com un dels grans avenços pel que a l’autonomia del pacient. Però si aquest és un dret ratificat per llei en algunes comunitats, encara queden altres no menys polèmics per resoldre com l’eutanàsia o el suïcidi mèdicament assistit.

3. Aspectes ètics i acords internacionals en recerca amb cèl·lules mare
Josep Santaló, professor del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’encarregà de clarificar alguns dels conceptes més importants relacionats amb un dels temes científics més presents en l’actualitat informativa. Què són les cèl•lules mare, quines propietats tenen, quins són els diferents tipus i quins avantatges i inconvenients se’n deriven són algunes de les qüestions que va clarificar el científic. Entre les tres tipologies diferents de cèl•lules mare (adultes, fetals i embrionàries) aquestes últimes són les més controvertides, ja que requereixen l’ús d’embrions preimplantats. Les diferents concepcions sobre què és un embrió i sobre el moment en què es pot parlar de vida humana aboquen dubtes sobre un tipus d’experimentació que, per altra banda, es presenta complicada i prometedora a parts iguals.

4. La investigació biomèdica i els assaigs clínics
Florencia Luna, expresidenta de l’Associació Internacional de Bioètica (IAB), natural d’Argentina, va fer un repàs històric sobre l’ètica i la investigació en humans, des del moment en què aquesta no formava part dels assaigs clínics (un exemple són els mètodes experimentals que van perpetrar els nazis durant la Segona Guerra Mundial) fins a la creació de normes ètiques internacionals per a investigacions biomèdiques amb éssers humans com la Declaració de Helsinki de 1964. Documents que, tot i la seva importància, deixen algunes qüestions sense resoldre, com l’ús del placebo, el conflicte d’interessos o les obligacions morals dels laboratoris quan finalitzen determinades investigacions.

5. El rebuig de les transfusions de sang dels testimonis de Jehovà
Pilar Antón, professora titular d’Ètica i Legislació Sanitària de l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat de Barcelona, va plantejar un bon exemple de fricció entre religió i salut: la problemàtica de les transfusions de sang en pacients Testimonis de Jehovà. Si els seus fidels deleguen en Déu el poder de decisió sobre aquest aspecte, la sanitat es troba davant d’un autèntic dilema, sobretot quan el rebuig a la transfusió sanguínia implica un risc de mort. Tot i que existeixen tractaments substitutius o alternatius que no interrompen el cicle sanguini, aquests suposen un major cost i un risc més elevat que molts professionals de la sanitat no estan disposats a córrer.

6. La investigació amb embrions i les cèl•lules mare embrionàries
Javier Sádaba, catedràtic d’Ètica i Filosofia de la Religió de la Universitat Autònoma de Madrid, va desenvolupar el mateix tema que Josep Santaló però des de l’òptica de la filosofia. Va destacar també el valor de l’embrió i la concepció de la vida com el principal punt de conflicte, tot i aclarint que convertir-se en nadó és només una de les probabilitats d’un embrió abans d’implantar-se en l’úter. En la seva opinió, cal trencar amb la por a temes científics com la clonació terapèutica. En aquest sentit, denuncia la falta d’informació, no només en la ciutadania sinó també en la comunitat científica i acadèmica. La primera sobre aspectes ètics i filosòfics. La segona, referint-se a l’àmbit humanístic, sobre qüestions científiques.

7. La donació d’oòcits
Lidia Buisán, cap del Servei d’Anestèsia i Unitat del Dolor de l’Hospital General de L’Hospitalet de Llobregat, metgessa i advocada, va explicar els riscos que pot comportar la donació d’oòcits per a la dona. Riscos dels quals les donants no sempre n’estan convenientment informades. L’estimulació ovàrica, mètode emprat per obtenir els oòcits, implica l’ús de tècniques hormonals amb determinats efectes secundaris, a més d’una disminució de la vida reproductiva de la dona. Tant l’anestèsia com la punció abdominal necessàries impliquen certs perills. Si la donant no pren precaucions durant l’estimulació ovàrica corre el risc d’embarassos múltiples. La informació rellevant d’aquests aspectes es presenta, doncs, com una necessitat abans de la donació.

8. Qüestions ètiques, socials i jurídiques sobre les tècniques de reproducció assistida i la selecció del sexe
Ana Sánchez-Urrutia, professora titular de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, va explicar els diferents mètodes de reproducció assistida existents (inseminació artificial, fecundació in vitro o transferència intratubàrica de gàmetes) i la legislació que hi ha al respecte a Espanya. Evidentment, la possibilitat de seleccionar prèviament el sexe del nadó era el tema més espinós de la seva intervenció. En l’actualitat, excepte si es realitza amb finalitats terapèutiques, és una falta sancionable. Tanmateix, són molts els que defensen la revocació d’aquesta prohibició i tants altres els que pronostiquen aquesta possibilitat com l’inici cap a un sistema de nadons a la carta.

9. La dignitat humana, els drets humans i els drets constitucionals
María Luisa Marín, professora titular de Filosofia del Dret de la Universitat Complutense de Madrid, es va encarregar de buscar en la jurisprudència nacional i internacional el significat del concepte de dignitat humana., aquest límit infranquejable que cap avenç biotecnològic ha de sobrepassar. Tanmateix, es tracta d’un terme difús que cap text jurídic defineix de forma explícita. Tot i el seu component subjectiu, la dignitat humana sí es troba present d’una forma o altra en documents com la Declaració Universal de Drets Humans o en lleis com la Constitució alemanya. A l’ordenament jurídic espanyol, la dignitat humana juga una funció legitimadora de l’ordre polític, promocional de tots els drets inherents a la persona i interpretativa, des del moment en què totes les nostres normes s’han d’interpretar tenint en compte aquest precepte.

10. Dones i ciència
Maria Jesús Buxó, catedràtica d’Antropologia Cultural, es va encarregar de clausurar les jornades amb una reflexió sobre la discriminació flagrant de la dona en l’àmbit científic, des de la seva escassa consideració en l’àmbit de l’experimentació fins a la seva presència encara més escassa en òrgans importants de l’àmbit científic i acadèmic (veure Document sobre Dones i Ciència, editat en col•laboració amb la Fundació Dr. Antoni Esteve). Quan el punt de partida és tan desequilibrat, les polítiques d’igualtat de gènere com la paritat es presenten, tot i la controvèrsia, com a mesures indispensables per a establir una situació de simetria d’oportunitats.