Va néixer fa més de trenta anys amb la voluntat de fer ombra als Estats Units i sembla que va camí d’aconseguir-ho. L’EMBL, el Laboratori Europeu de Biologia Molecular, amb seu a Heidelberg, és actualment un dels centres d’investigació de referència a Europa i el 85 % dels científics que han passat per les seves instal•lacions han decidit seguir desenvolupant la seva tasca en el vell continent. Finançat per divuit països europeus, compta amb un pressupost anual de 45 milions d’euros. Però més enllà del nivell del seu finançament, el laboratori compta amb una sèrie de peculiaritats que el fan incomparable amb qualsevol centre espanyol.

D’Espanya precisament és Luis Serrano, que actualment dirigeix una de les Unitats d’Investigació de l’EMBL, concretament la de Biologia Estructural i Computacional. Ell ha estat el primer convidat al cicle de conferències La ciència a Europa, que organitzen conjuntament Aula El País i la Fundació Dr. Antoni Esteve, i que pretén apropar-nos a la realitat de la investigació en alguns països europeus, i quasi per comparació, a Espanya.

Luis Serrano porta des de 1992 a l’EMBL, però la seva és una situació d’excepció al centre, ja que la majoria dels seus 1.000 treballadors no poden romandre més de nou anys en el laboratori. La renovació del personal és constant, així com l’entrada d’idees noves. L’objectiu no és cap altre que el d’entrenar els seus científics perquè tornin als seus llocs d’origen. Cada cert temps, a més, s’avalua als caps d’unitat i es revisa la qualitat dels treballs del seu equip.

Tot en aquest laboratori europeu està degudament reglamentat. Des dels programes de doctorat fins a la transferència de la tecnologia, mitjançant la gestió de patents i la creació d’empreses de biotecnologia els guanys de les quals es reinverteixen en el centre. L’accés dels grups d’investigació als instruments necessaris és relativament fàcil i ràpid gràcies a la disminució de les traves burocràtiques. Fins i tot ja estan previstes les despeses per viatges o de telèfon dels seus membres.

Tot això és només un exemple d’un model organitzatiu, el de l’EMBL, que ara per ara no s’ha extrapolat al nostre país. Si bé és cert, reconeix Luis Serrano, que Espanya comença a figurar en el mapa científic europeu, és necessari mantenir el ritme de finançament per tal d’atraure més investigació. En la seva opinió, tot i que cada cop proliferen més els centres o parcs científics amb inversions generoses, es requereix imposar una bona política d’avaluació i de renovació similar a la del model de l’EMBL.