El paper del llenguatge en les ciències de la salut és clau en el dia a dia del professional sanitari i mereix molt més protagonisme del que habitualment rep. S’accepta que la divulgació de la informació científica, sigui davant d’altres professionals mitjançant les publicacions científiques i les presentacions orals, sigui davant l’opinió pública a través dels mitjans de comunicació, hauria de ser part de les obligacions de tot investigador o professional assistencial. A més, molts d’aquests professionals sanitaris i investigadors també es fonamenten en el llenguatge per impartir docència.

Per aquest motiu, la Fundació Dr. Antoni Esteve, en col·laboració amb la Universitat de Salamanca, var organitzar el passat 14 de maig de 2014 a Salamanca la taula rodona Medicina y lenguaje. La importancia del lenguaje en el entorno biosanitario, en què 28 experts en diferents àmbits de la divulgació científica es van reunir per donar una visió actualitzada sobre la importància del llenguatge en el camp de la biomedicina i evidenciar temes candents de l’actualitat, novetats i possibilitats de futur.

La jornada la van moderar Bertha Gutiérrez Rodilla, professora de llenguatge mèdic a la Universitat de Salamanca, i Fernando A. Navarro, un dels majors experts espanyols en traducció mèdica i autor del Diccionario crítico de dudas inglés-español de medicina (2005) i de Traducción y lenguaje en medicina (2007).

Dividida en quatre blocs, la taula rodona va arrencar amb l’abordatge del llenguatge a la recerca biosanitària. Juan Aréchaga, catedràtic de biologia cel·lular de la Universitat del País Basc i director de la revista International Journal of Devolpmental Biology, va defensar l’ús del castellà a les revistes espanyoles però va matisar que l’idioma només aconseguirà convertir-se en idioma internacional de la ciència si ho fa des de revistes d’abast global. També va emplaçar els editors a que apostin per una major professionalització de les publicacions, que no només s’han de limitar a cobrir despeses sinó també a generar beneficis.

Jesús Porta Etessam, director de l’àrea de cultura de la Societat Espanyola de Neurologia, va abordar la vessant fosca de la publicació científica, que ja no és exclusivament un acte de transmissió del coneixement sinó que implica tot tipus d’interessos, com el prestigi científic o el lideratge acadèmic dels autors o el benefici econòmic de les empreses editorials. “Molts factors que influeixen en allò que es publica no estan necessariament relacionats amb la qualitat de la recerca”, reflexionà. Per últim, va recomanar a les revistes en espanyol que utilitzin tots els recursos i la tecnologia disponibles per promocionar els seus autors.

En el segon bloc, el pediatra José Ignacio de Arana va iniciar el tractament del llenguatge dins la tasca assistencial. “El nostre llenguatge ha de baixar de l’olimp de la ciència a la llengua col·loquial”, va demanar els seus col·legues, als quals també va recomanar una major claredat i exactitud en l’ús de la paraula amb els seus pacients, sobretot en el pronòstic. Per això va recordar una sentència d’Einstein: “Si vols dir la veritat fes-ho amb senzillesa, l’elegància deixa-l’hi al sastre”.

A continuació, Bàrbara Navaza, de la International Medical Interpreters Association, il·lustrà sobre dues disciplines, la interpretació sanitària i la mediació cultural, pràcticament desconegudes entre els professionals sanitaris i que tanmateix són de vital importància per garantir la comunicació metge-pacient en un país amb més de sis milions d’estrangers empadronats.

El llenguatge en la docència, tercer bloc de la taula rodona, el van examinar ja per la tarda Josep-Eladi Baños i Elena Guardiola, ambdós del departament de ciències experimentals i de la salut de la Universitat Pompeu Fabra. “Els professors interessats en l’ús adequat de l’idioma romanem en terra de ningú”, van confessar després de reclamar la responsabilitat dels docents en l’avaluació dels seus estudiants tant en el fons com en la forma. “Parlar i escriure correctament no hauria de constituir un objectiu secundari dels professors universitaris”, van concloure.

Dos expertes més en el maneig del llenguatge mèdic a les aules, Bertha Gutiérrez (Universitat de Salamanca) i Carmen Quijada (Casa de las Lenguas de la Universitat d’Oviedo), van reflexionar sobre la seva presència en els plans d’estudis. Tot i que la terminologia mèdica no ocupa el lloc que es mereix en els graus de medicina i odontologia de la Universitat de Salamanca, ambdues han lluitat per dissenyar dues competència terminològiques que haurien d’assumir els alumnes un cop acabada la carrera i per una futura assignatura sobre llenguatge biosanitari.

L’últim bloc es va centrar en els mitjans de comunicació. Gonzalo Casino va defensar la tasca del periodista científic, que té l’obligació de comunicar i fer accessible la informació especialitzada. Per això va destacar el llibre d’estil de The Economist, que recomana no fer servir paraules científiques si existeix una alternativa en el llenguatge corrent. Com a mesures per frenar el declivi de la informació científic als mitjans de comunicació, Casino va proposar una major especialització dels professionals i l’elaboració d’un llibre d’estil del periodisme mèdic amb un glossari dels termes més problemàtics.

Sobre les possibilitats d’internet i de les xarxes socials va parlar en últim lloc Javier González de Dios, responsable del bloc Pediatría basada en pruebas. Tal i com va remarcar, les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació) han arribat per quedar-se i als científics no els hi queda res més que afegir-s’hi, sempre que es faci amb el mateix llenguatge precís que utilitzarien en altres mitjans. Per a González de Dios, la medicina del segle XXI passa per les xarxes socials i la web 3.0.

Totes les ponències i discussions de la taula rodona Medicina y lenguaje. La importancia del lenguaje en el entorno biosanitario formaran part d’una nova Monografia Dr. Antonio Esteve.