Actualment, només el 12,8 % de catedràtics de les universitats espanyoles són dones, tot i que representen el 59 % del total de llicenciats universitaris; institucions com la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació o la Fundació Catalana per a la Recerca no tenen compten amb cap dona entre les seves files; a Espanya, no hi ha ni una sola catedràtica de Pediatria o Ginecologia i Obstetrícia. Aquests són només tres exemples que evidencien la clara discriminació cap a les dones en l’àmbit científic i acadèmic. Són també algunes de les múltiples dades que presenta el document Dones i Ciència, elaborat per l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
Amb l’objectiu de denunciar aquesta preocupant situació i de proposar un decàleg de mesures per a frenar-la, cinc dones que pertanyen a aquest observatori universitari van presentar el 18 de novembre de 2004 a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona un estudi que constata la desigualtat entre homes i dones a l’hora d’accedir a càrrecs de responsabilitat. L’experiència d’una sisena dona, Neus Visa, professora del Departament de Biologia Molecular i Genòmica Funcional de la Universitat d’Estocolm, va servir per exposar un model a seguir, el de Suècia, en polítiques d’igualtat d’oportunitats.
La presentació, organitzada també amb la col•laboració de l’Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas i la Fundació Dr. Antoni Esteve, va tenir les següents ponents: Roser González (catedràtica de Genètica de la UB i coordinadora d’aquest estudi), María Casado (directora de l’Observatori de Bioètica i Dret), Teresa Freixes (catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona), Carmina Virgili (catedràtica de Geologia de la Universidad Complutense de Madrid) i Rosa Virós (catedràtica de Ciència Política i de l’Administració i rectora de la Universitat Pompeu Fabra).
