La Fundació Dr. Antoni Esteve va presentar el passat 13 de desembre el nou Quadern Competing interests in biomedical publications, una selecció de guies i articles sobre el conflicte d’interès a les publicacions biomèdiques. El Quadern pretén ser una eina útil per a lectors, autors i editors de revistes científiques i per a tots aquells que es dediquen a preservar la integritat del coneixement científic.
L’acte de presentació, al qual hi van assistir nombroses personalitats internacionals de l’àmbit de l’edició biomèdica, va comptar amb la presència dels dos coordinadors del llibre. Ana Marušić és cap del departament de recerca en biomedicina i salut de la Universitat d’Split, a Croàcia, i coeditora en cap del Journal of Global Health. També ha estat presidenta del Council of Science Editors i de la World Association of Medical Editors.
Per la seva banda, Harvey Marcovitch fou pediatra consultor al Regne Unit, director de la revista Archives of Disease in Childhood i director dins del BMJ Publishing Group. Actualment és membre del comitè editorial deClinical Risk (de la Royal Society of Medicine Press) i expresident delCommittee on Publication Ethics. El seu lloc actual es troba com a president del Medical Practitioners’ Tribunal Service Fitness to Practice Panels.
Al final de l’acte, Annette Flanagin, Managing Deputy Editor de la revista JAMA, va voler convidar a tots els assistents a participar en el 7è Congrés Internacional de Peer Review en publicacions biomèdiques, que se celebrarà el setembre de 2013 a Chicago.
Cada any surt a la llum algun cas de frau científic. El 2011, l’Acadèmia Holandesa de Ciències destapava que un prestigiós psicòleg social havia falsificat els resultats en un grapat dels seus articles, publicats a revistes com Science. Fou un dels casos més sonats, trepitjant els talons a un altre escàndol que esquitxà dos anys enrere a un referent nord-americà en analgèsia multimodal i que sembla ser va manipular dades en almenys 20 articles publicats des del 1996.
Són casos extrems, amb un dany als pacients i a la salut pública diuen que limitat. Tanmateix, existeixen un altre tipus de males conductes en l’àmbit de la investigació científica molt més generalitzades i subtils i també més difícils de detectar. Pràctiques com la publicació selectiva de dades per recolzar una hipòtesi prèvia, la discussió esbiaixada, la presència d’autors fantasma, el plagi o la temptació d’alguns directors de revistes d’afavorir els articles amb resultats positius.
Competing interests in biomedical publications, que recopila bona part dels recursos que existeixen per lluitar contra les males pràctiques a la publicació biomèdica, aborda el conflicte d’interès com un factor que pot tenir un important efecte advers en l’àmbit de la investigació. I és que tot i que les denúncies per mala pràctica són menys serioses que la falsificació o la fabricació de dades, acumulativament el seu dany sobre el coneixement científic pot ser major que el dels casos més sonats.
