Aquesta nova publicació de la Fundació Dr. Antoni Esteve recopila les aportacions científiques i la biografia de dotze investigadores de primer nivell, però no només recull la recerca per la qual han estat reconegudes en la història de la medicina –set d’elles van obtenir un Premi Nobel– sinó també els obstacles que es van anar trobant al llarg de la seva carrera per tal d’obtenir un reconeixement professional.

Aquest és el cas, per exemple, de Rita Levi-Montalcini, Premi Nobel de Medicina pel descobriment del factor de creixement nerviós, i a qui el fet de ser dona, jueva i investigadora en plena dictadura de Mussolini no la va frenar per a dedicar tota la seva vida a la ciència.

Un reconeixement que no va obtenir de la mateixa forma Rosalind Franklin, científica que va tenir un paper decisiu en un dels avenços més transcendentals del segle XX –el descobriment de l’estructura del DNA- però que no va ser recompensada amb el Nobel concedit el 1962 a Watson, Crick i Wilkins.

Roser Gonzàlez-Duarte, catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona i coordinadora d’aquesta publicació, es va encarregar de presentar el llibre el passat 15 de novembre de 2007 a El Palauet de Barcelona amb el recolzament dels autors que han col•laborat en la seva realització i davant d’un nombrós auditori àmpliament dominat per dones.

Doce mujeres en la biomedicina del siglo XX reuneix a aquestes altres deu científiques rellevants:

Elizabeth Helen Blackburn
Gerty Theresa Cori
Gertrude Belle Elion
Dorothy Hodgkin
Barbara McClintock
Elizabeth Fondal Neufeld
Christiane Nüsslein-Volhard
Janet Rowley
Helen Brooke Taussig
Rosalyn Yalow