La investigació des de les mateixes revistes científiques suposa un element imprescindible per garantir el coneixement. Aspectes com el peer review, el conflicte d’interessos o les males pràctiques han de ser analitzats des de les mateixes publicacions per tal d’aconseguir una major transparència i qualitat dels resultats. Tanmateix, tot i l’interès que suposen per a la comunitat científica, els estudis sobre el procés editorial no abunden a la literatura científica, sobretot a les capçaleres de més impacte.
Un nou Esteve Foundation Discussion Group, organitzat el 12 i 13 de desembre de 2012 passats a Barcelona sota el títol Editorial Research, reuní vuit experts internacionals en investigació sobre aspectes editorials. Ana Marušić, cap del departamento d’investigació en biomedicina i salut de la Universitat d’Split (Croàcia) i codirectora del Journal of Global Health va ser l’encarregada de moderar la trobada i d’obrir les dues jornades de discussió reflexionant sobre l’estat actual i el futur de la investigació sobre l’edició biomèdica.
La va seguir Annette Flanagin, sotsdirectora de la revista JAMA i coordinadora dels congressos internacionals sobre peer review en publicacions biomèdiques, que va repassar alguns dels estudis més destacats que s’han presentat en aquesta cita obligada sobre la revisió per parells.
Per la seva banda, Xavier Bosch, de l’Hospital Clínic de Barcelona, va presentar un estudi sobre les polítiques de males pràctiques a les revistes científiques més importants. Després de revisar les 15 publicacions més destacades a 27 categories diferents, els resultats revelen que poc més de la meitat presenta una política formal sobre qüestions com la falsificació de dades, la duplicació o el plagi i encara són menys les que compten amb mecanismes per combatre-les.
Aproven les revistes científiques les recomanacions destinades a millorar la publicació? És el plantejament que tractà de respondre Erik von Elm, de Cochrane Switzerland, amb l’evidència d’enquestes i altres investigacions, mentre que el seu company a The Nordic Cochrane, Peter Gøtzsche, va proposar com millorar la comptabilitat, la transparència i l’honestedat a la ciència mèdica.
David Schriger, professor de medicina d’emergència a la Universitat de Califòrnia i director adjunt de la revista Annals of Emergency Medicine, es va detenir en els objectius del peer review, mentre que Harvey Marcovitch, expresident del Committee on Publication Ethics, va tancar la discussió plantejant algunes de les retraccions i pressions sobre els directors de les revistes biomèdiques. Mario Malicki, del departament d’humanitats mèdiques de la Universitat d’Split, serà qui s’ocuparà de recopilar tots els plantejaments d’aquest Esteve Foundation Discussion Group en un futur article científic.
