La demanda creixent d’informació per part de la societat arriba a totes les àrees del saber, entre les quals es troba, per descomptat la ciència, que ha de saber respondre amb la major eficàcia i rigor possibles. El 30 de maig de 1990, la Fundació Dr. Antoni Esteve va organitzar al Col•legi de Periodistes de Catalunya un simposi internacional sobre periodisme científic en què es van donar cita científics, periodistes i persones relacionades d’alguna manera amb el món de la comunicació.

En aquesta reunió es van debatre qüestions com l’impacte dels mitjans de comunicació de masses en la transmissió de notícies mèdiques, les relacions, a vegades problemàtiques, a vegades fructíferes, entre ciència i periodisme o la responsabilitat ètica en la comunicació científica. La trobada va donar lloc a una sèrie de conclusions orientades a millorar la difusió de notícies biomèdiques. Propostes com per exemple la necessitat d’augmentar la formació científica en aquelles persones que maneguen aquest tipus d’informació, l’ús de la prudència a l’hora de tractar notícies científiques d’última hora o apostar per una major divulgació de la ciència als mitjans de comunicació de masses.

Entre els participants d’aquest simposi es troben membres de les seccions científiques de diaris espanyols com La Vanguardia o El País i de premsa estrangera com Le Figaro o La Stampa, així com representants de revistes biomèdiques com New Scientist, Investigación y Ciencia o The Lancet. També van assistir a la reunió el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Guitart, i el director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza.