Catalunya a l’avantguarda en biomedicina: de la genòmica a la teràpia gènica i cel·lular

Catalunya disposa d’investigadors de prestigi internacional i centres de recerca biomèdica que són referència mundial. Es lideren projectes d’investigació que abasten des del treball del laboratori fins a la seva aplicabilitat clínica per tal de cobrir les necessitats dels malalts. És per això que alguns dels màxims representants de la recerca biomèdica catalana es van donar cita el 4 de maig de 2022 de 17 a 19 hores en un acte que organitzà la Fundació Dr. Antoni Esteve a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya que va commemorar els 250 anys d’aquesta institució històrica.

Una representació dels centres de recerca biomèdica més avançats va ser present en l’acte Catalunya a l’avantguarda en biomedicina: de la genòmica a la teràpia gènica i cel·lular, que comptà amb les ponències de cinc dels seus màxims responsables científics. La sessió, que també es va poder seguir en streaming, la moderaren Luis Serrano, director científic del Centre de Regulació Genòmica, i Jordi Sierra, director del Servei d’Hematologia de l’Hospital de la Santa Creu i Santa Pau, juntament amb Josep Antoni Bombí, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

La jornada científica revisà el passat, present i futur de la biomedicina catalana, centrant-se en un dels camps més prometedors per al tractament de malalties: la teràpia gènica i cel·lular. És per això que els responsables de diferents línies de recerca que estudien maneres de reparar, regular, afegir o eliminar seqüencies gèniques van exposar els seus últims avenços per tractar, curar o prevenir malalties.

Obrí la jornada Roderic Guigó, coordinador del Programa de Bioinformàtica del Centre de Regulació Genòmica i professor de la Universitat Pompeu Fabra, analitzant l’impacte dels projectes post-genòmics en ciències de la salut. A continuació, s’abordaren les cèl·lules mare del càncer, de la mà d’Anna Bigas, cap de grup de cèl·lules mare i càncer de Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i vicedirectora de recerca preclínica de l’Institut contra la Leucèmia Josep Carreras.

La tercera sessió se va centrar en les malalties que afecten la sang, la medul·la òssia i els ganglis limfàtics. Elias Campo, Director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), professor de la UB i membre de l’Acadèmia Nacional de Medicina dels Estats Units, va explicar algunes de les tècniques de diagnòstic molecular més avançades, com l’electroforesi en gel d’agarosa o la seqüenciació genòmica de cèl·lules individualitzades.

Per la seva banda, el cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i professor de la UAB, Agustí Barnadas, es va centrar en la immunoteràpia dels tumors, el tipus de tractament contra el càncer que estimula les defenses naturals del cos per combatre aquesta malaltia i que abasta tècniques com els anticossos monoclonals o la teràpia cel·lular. Per últim, fou el torn de Fàtima Bosch, directora del Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica i professora de la UAB, que enumerarà els avantatges de la teràpia gènica en la pràctica clínica.

Un cop finalitzades les sessions científiques, el periodista científic Michele Catanzaro va moderar una última sessió amb tots els participants per extreure quins beneficis comporten i comportaran aquests avenços mèdics per als malalts i per a la societat.

La commemoració dels 250 anys de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya va culminar amb un segon acte institucional en què el Dr. Lluís Guerrero i Sala va fer un repàs per la història d’aquesta institució. A continuació es van entregar les Medalles d’Honor a diferents personalitats de la indústria farmacèutica, entre elles el Dr. Antoni Esteve i Cruella, President de la Fundació Dr. Antoni Esteve. Per últim, va tancar la sessió el Conseller de Salut, el Dr. Josep Maria Argimon.