La ciència impacient durant la COVID-19

La ciència impacient durant la COVID-19. És el títol del debat en línia que va organitzar la Fundació Dr. Antoni Esteve l’1 de desembre de 2020 passat per analitzar els desafiaments i errors que s’han pogut cometre en la comunicació de la recerca sobre vacunes i medicaments per a la COVID-19 durant la pandèmia actual. També es va discutir com afectarà al món editorial aquesta urgència en la comunicació de resultats científics. Per això, el debat va comptar amb una vintena de destacades i destacats experts de l’àmbit de la farmacologia i del món editorial i de la comunicació científica, que va moderar la periodista científica Núria Jar. 

El debat es va dividir en tres sessions de ponències i diàleg entre una personalitat de l’àmbit científic i una altra relacionada amb el periodisme científic. El primer bloc del debat se va centrar en la comunicació dels tractaments farmacològics contra la COVID-19. Magí Farré, Cap del Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital Germans Trias i Pujol, va fer un balanç de la recerca farmacològica al voltant de la COVID-19, mentre que el periodista de Materia a El País Javier Salas va explicar com ha estat l’experiència dels mitjans de comunicació contra la infodèmia, la infoxicació i les fake news durant aquests mesos de pandèmia.

A continuació, el debat es va centrar en les vacunes. Per això, va comptar amb Isabel Sola, del Centro Nacional de Biotecnología del CSIC, que va donar una visió realista sobre el desenvolupament d’aquestes vacunes. Per altra banda, la periodista Milagros Pérez Oliva, de El País, exposà alguns dels errors que s’han comès en la comunicació de possibles vacunes.

La pressió per comunicar els resultats al voltant de la COVID-19, amb la immediatesa que la societat exigeix, ha propiciat que el sistema tradicional de publicació científica es sotmeti sense gaires alternatives a un estat de transformació o ‘revolució’, com l’han denominat algunes publicacions. Sobre aquests riscos d’una recerca accelerada va tractar la tercera sessió del debat, que va protagonitzar Ana María García, Catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València, i Pampa García Molina, coordinadora de l’agència SINC, que va aprofundir en com informar des de la incertesa.

Una quarta i última sessió, que va moderar el periodista Michele Catanzaro (El Periódico), va reunir un panell de discutidores i discutidors, entre els quals es trobaven les viròlogues Margarita del Val, del Centro de Biología Molecular del CSIC, i Ana Fernández Sesma, del Icahn School of Medicine at Mount Sinai, experts en epidemiologia i salut pública com Esteve Fernández, de l’Institut Català d’Oncologia, o el codirector del Global Health & Emerging Pathogens Institute, Adolfo García Sastre. Les van acompanyar també destacades i destacats periodistes científics, com Gonzalo Casino (Universitat Pompeu Fabra) i Gema Revuelta (Centro de Estudios de Ciencia, Comunicación y Sociedad).