Bioestadística para periodistas y comunicadores

Si interpretar una estadística o els resultats d’una investigació és sovint complicat per als professionals sanitaris, la tasca pot arribar a ser molt més àrdua en el cas dels periodistes que treballen amb la informació científica. En l’àmbit de la salut tot just hi ha certeses, tot són probabilitats, i una de les funcions bàsiques de l’informador és precisament explicar aquesta incertesa.

Precisament perquè la bioestadística és una de les grans mancances dels periodistes i comunicadors científics, l’Associació Espanyola de Comunicació Científica i la Fundació Dr. Antoni Esteve van decidir organitzar una jornada al Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars per tal d’esclarir alguns conceptes bàsics i per debatre els problemes amb què se solen trobar els informadors biomèdics a l’hora de comprendre les dades estadístiques.

Aquest nou Quadern de la Fundació Dr. Antoni Esteve, que recopila les presentacions i els diàlegs entre periodistes i estadístics que es van dur a terme durant la jornada, ofereix nombroses indicacions i pautes per millorar la informació sobre els resultats de la investigació mèdica. El seu coordinador, Gonzalo Casino, responsable durant deu anys de la informació de salut de El País, repassa en el primer capítol del llibre alguns dels errors més comuns dintre de la professió, com ignorar el risc absolut, mitificar per defecte la prevenció o prestar-li massa atenció als estudis amb animals.

Però el quadern no només recull la visió dels periodistes científics. Erik Cobo, del departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat Politècnica de Catalunya, ofereix les claus bàsiques per interpretar els estudis empírics, mentre que José Luis Peñalvo, investigador del CNIC, se centra en les peculiaritats dels estudis epidemiològics. Per la seva banda, Pablo Alonso, investigador de la Col•laboració Cochrane, aprofundeix en els revisions sistemàtiques, els estudis que generen més confiança i fiabilitat entre la comunitat científica.

Bioestadística para periodistas y comunicadores compta a més amb la participació de dos experts internacionals que han liderat les principals investigacions sobre comunicació de resultats biomèdics, el matrimoni format per Lisa M. Schwartz i Steven Woloshin, de la Geisel School of Medicine.

A més dels diàlegs de la jornada sobre bioestadística, que recopilen Ainhoa Iriberri (Muy interesante, BMJ), Esperanza García Molina (Agència SINC) i Pablo Francescutti (Grupo de Estudios Avanzados de Comunicación, Universitat Rey Juan Carlos), el quadern es complementa amb una sèrie especial de vinyetes de l’il•lustrador Enrique Ventura que, amb un contrapunt lúdic i escèptic, reflexiona sobre la interpretació de les estadístiques en biomedicina.

Com a colofó del llibre, els autors ofereixen una llista amb els 33 missatges clau que el periodista científic ha de tenir en compte a l’hora d’abordar una informació basada en un estudi científic.