Catalan physicians’ contributions to medicine: a historical view through eponyms

Gimbernat, Barraquer, Trueta, Brugada… En medicina, és comú denominar signes físics, síndromes o malalties amb el nom d’aquelles personalitats que les van descriure per primera vegada. És el que es coneix com a epònims. La Fundació Dr. Antoni Esteve va presentar el llibre en anglès Contribució dels metges catalans a la història de la medicina. Una visió a través dels epònims en un acte que va tenir lloc el 20 d’octubre de 2021 a les 19 hores a la històrica Sala Gimbernat de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya amb la presència del Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, el Dr. Josep Maria Argimon, i els dos autors del llibre: la Dra. Elena Guardiola, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i el Dr. Josep-Eladi Baños, rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

A la presentació també van intervenir el President de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, el Dr. Josep A. Bombí; el President de L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, el Dr. Joan Sala, i el President de la Fundació Dr. Antoni Esteve, el Dr. Antoni Esteve.

Després de recopilar un centenar de contribucions de metges catalans a la història de la medicina al llarg de vint anys, Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños han seleccionat en aquest nou llibre, i en anglès, els epònims mèdics associats al nom de 26 rellevants metges catalans. Epònims com la síndrome dels Brugada o el lligament de Gimbernat, els orígens dels quals apareixen en aquesta publicació juntament amb la biografia i la tasca de les personalitats mèdiques que els van originar.

Per realitzar aquesta tasca, els autors han cercat bases de dades bibliogràfiques que els han permès consultar gran quantitat de catàlegs digitals catalans i d’arreu del món. La revisió d’aquests llibres ha servit per trobar aquesta selecció d’epònims mèdics d’origen català i per recopilar informació biogràfica sobre la persona homònima. El llibre pretén reflectir el context i el rerefons històric en què es van originar els diferents epònims.

La importància real dels epònims catalans en la història de la medicina varia molt. És per això que aquest llibre vol reconèixer tant els àmpliament coneguts com els que no. El lligament Gimbernat, per exemple, es troba en textos d’anatomia, el mètode Trueta va ajudar a salvar moltes vides i les tècniques Barraquer han ajudat a moltes persones a recuperar la seva visió. L’últim exemple important és la síndrome de Brugada, un terme que ja és present en més de 5.000 referències a la base de dades PubMed.

Entre els epònims menys coneguts hi ha, per exemple, el mètode Duran, que deu el nom a Frederic Duran i Jordà, el metge que va idear aquest mètode i que va permetre fer transfusions “remotes” durant la Guerra Civil espanyola, obrint la possibilitat als bancs de sang, una contribució molt important que malauradament no s’havia reconegut fins fa uns anys.

“Aquesta selecció ajuda a pintar un quadre, encara que incomplet, de la història de la medicina a Catalunya”, expliquen els autors. “Els epònims ens fan retrocedir en el temps i, en utilitzar-los, rendim homenatge a aquells que van contribuir al desenvolupament de la ciència mèdica en el seu dia. Esperem que aquest llibre ens ajudi a apreciar aquestes grans figures de la història de la ciència, algunes de les quals són ben reconegudes i d’altres menys”, conclouen.