Autor
Al voltant del 2% dels científics admet haver falsificat una investigació en almenys una ocasió, segons els resultats d’una revisió sistemàtica publicada el 2009 a la revista PLoS One. Tanmateix, fins a un 33% reconeix altres pràctiques qüestionables, com el plagi, la publicació duplicada, els canvis no divulgats en els protocols d’investigació o altres conductes d’ètica dubtosa. No hi ha dubte de que els casos descoberts sobre mala conducta en la publicació de resultats científics són només la punta d’un iceberg i que en moltes altres ocasions aquestes actuacions no es denuncien.
Més enllà del finançament, els conflictes d’interès en la comunicació científica poden sorgir en situacions més quotidianes, per exemple, quan l’autor d’un manuscrit suggereix un amic per a una revisió o quan el director d’una revista té una predilecció especial pels articles dels seus col•legues. El xoc d’interessos en l’edició científica és el tema amb què la Fundació Dr. Antoni Esteve va decidir iniciar el 24 d’abril del 2009 a Sitges els seus Esteve Foundation Discussion Groups.
Harvey Marcovitch, president del Committee on Publication Ethics (COPE) i editor associat del British Medical Journal va ser l’encarregat de conduir la jornada Conflict of interest in science communication: More than a financial issue. Les conclusions a les quals van arribar els seus vuit participants són les que conformen aquest article publicat en el Croatian Medical Journal.
Juntament amb Marcovitch, la resta d’autors que aportaren el seu punt de vista sobre el conflicte d’interessos van ser Virginia Barbour, editora en cap de PLoS Medicine; Magne Nylenna, professor del Norwegian Knowledge Centre for Health Services; Ana Marušić, editora en cap delCroatian Medical Journal; Carme Borrell, editora associada del Journal of Epidemiology and Community Health, Esteve Fernández, director deGaceta Sanitaria, Helen MacDonald, editorial registrar del British Medical Journal, i Fèlix Bosch, director de la Fundació Dr. Antoni Esteve.
