El científico ante los medios de comunicación. Retos y herramientas para una cooperación fructífera

Una mà estesa dels periodistes als investigadors. Així es podria resumir el contingut de El científico ante los medios de comunicación, el nou Quadern de la Fundació Dr. Antoni Esteve i l’Institut RTVE en què catorze professionals de la comunicació científica del nostre país ofereixen una completa radiografia de les diferents plataformes per a la divulgació de la ciència. Una primera presa de contacte que busca minvar la fòbia, cada cop més anecdòtica, de la comunitat científica envers els mitjans.

El llibre sorgeix del curs que amb el mateix nom es desenvolupa cada any a les instal·lacions de l’Institut RTVE per introduir els científics a les entranyes d’una redacció televisiva o un estudi de ràdio. Organitzat en col·laboració amb l’Institut RTVE, el CSIC i Indagando TV, El científic davant dels mitjans de comunicació celebrà la seva tercera edició el 5 i 6 de novembre de 2013 passats i va servir per presentar per primer cop aquesta nova publicació, disponible paral·lelament a www.esteve.org i www.rtve.es/instituto/publicaciones per a la seva descàrrega gratuïta.

Per tal d’oferir una panoràmica completa dels mitjans de comunicació, el llibre amplia el focus més enllà dels suports audiovisuals i aborda des dels mitjans tradicionals als nous suports, passant per la comunicació corporativa i institucional. Obre la publicació Vladimir de Semir, el director de l’Observatori de la Comunicació Científica, per bolcar tota la seva experiència sobre els protagonistes i els públics que existeixen en la interacció entre ciència i societat.

Graziella Almendral, directora d’Indagando TV i coordinadora del curs, inaugura l’apartat sobre la televisió explicant com funciona la redacció de notícies d’un informatiu i oferint el científic alguns consells per convertir-se en un bon comunicador televisiu. Per la seva banda, Ana Montserrat Rosell, directora de l’espai tres14 de La 2, aborda les peculiaritats del reportatge científic a televisió, mentre que Francisco Asensi, director de desenvolupament de negocis interactius de RTVE, obre l’ampli ventall de possibilitats que té l’investigador a internet per divulgar la ciència.

La premsa escrita també exposa la seva experiència des de la secció de ciència d’un diari (de la mà de Pablo Jáuregui, redactor en cap de Ciència de El Mundo) i des d’una revista de divulgació, que representa Jorge Alcalde, director de QUO. Per la seva banda, Patricia Fernández de Lis explica els avantatges i inconvenients del periodisme científic a internet i les claus de l’èxit de Materia, la web de notícies de ciència que dirigeix i que en només un any s’ha posicionat com una de les millors fonts d’informació científica en espanyol. Completa la visió sobre la xarxa Esperanza García Molina, coordinadora i redactora en cap de l’agència SINC, la primera agència pública d’àmbit estatal especialitzada en informació sobre ciència, tecnologia i innovació.

Manuel Seara, director de l’espai científic A hombros de gigantes (RNE), ens endinsa en les peculiaritats de la ràdio i en l’oferta científica que existeix actualment a la radiodifusió espanyola. Marc de Semir, director de comunicació corporativa i mecenatge de la Universitat de Vic, i Pilar Tigeras, vicepresidenta adjunta de cultura científica del CSIC, aprofundeixen respectivament en la comunicació corporativa i des d’institucions públiques. Per últim, tanca aquest viatge a través dels mitjans de comunicació Gonzalo Casino, col·laborador d’El País i The Lancet, amb una visió crítica sobre els conflictes i complicitats entre científics i periodistes.