Autor
Ana Montserrat
A què es dedica la Fundació Dr. Antoni Esteve? Quan es va fundar? Qui fou el Dr. Antoni Esteve? Són algunes de les preguntes que sempre orbiten al voltant d’aquesta institució sense ànim de lucre que aquest any fa 35 anys i que ha decidit celebrar-ho amb un documental en què es mostren els orígens i el seu dia a dia. El reportatge, que dirigeix Ana Montserrat, directora de l’espai de divulgació científica de RTVE Tres14, el protagonitzen l’equip tècnic, els col·laboradors i el patronat de la Fundació Dr. Antoni Esteve.
A més de per donar a conèixer la tasca de la Fundació Dr. Antoni Esteve, aquest documental també vol reivindicar el paper de la comunicació científica, un dels grans pilars d’aquesta institució. “La comunicació és imprescindible per a qualsevol científic, bé sigui amb col·legues, amb pacients o amb mitjans de comunicació, i és molt millorable en la majoria dels casos”, assegura Elena Muñoz, membre del Grup de Comunicació de la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria i professora del curs de la Fundació Dr. Antoni Esteve Com realitzar presentacions orals en biomedicina.
“Hem de saber comunicar al públic general perquè d’aquí provenen els diners per finançar la ciència que emprenem”, afirma en el vídeo Marcus Reidenberg, Professor Emèrit en el Weill Cornell Medical College de Nova York i un dels primers col·laboradors de la Fundació Dr. Antoni Esteve. “Jo des del meu laboratori puc voler comunicar els meus resultats a la gent del carrer però si no me l’apropa ningú és molt difícil. El meu altaveu, moltes vegades, és la Fundació Dr. Antoni Esteve”, explica Maribel Martín, catedràtica de farmacologia de la Universidad Rey Juan Carlos.
Els seminaris de formació
En el vídeo també es fa èmfasi en els cursos, un altre dels pilars de la Fundació Dr. Antoni Esteve. “El seu objectiu és cobrir les àrees de formació científica que les universitats no cobreixen –explica Fèlix Bosch, director de la Fundació Dr. Antoni Esteve-. Les universitats ofereixen una formació molt específica però a vegades no cobreixen una sèrie de capacitats transversals. Nosaltres tractem d’identificar aquestes capacitats transversals i posar cursos en marxa sobre redacció, presentacions orals, divulgació científica, etcètera, per tal de poder dur la ciència molt més enllà”.
Un altre dels punts forts de la Fundació Dr. Antoni Esteve, les publicacions, també té el seu espai en aquest reportatge. “D’una activitat presencial se’n beneficien, o en treuen rendiment, els assistents. Però si fas l’esforç de deixar constància escrita de l’activitat, pot arribar a molta més gent”, argumenta Fèlix Bosch. Un exemple el trobem a La medicina en las series de televisión, el llibre que la Fundació Dr. Antoni Esteve va publicar el 2016 amb el crític de sèries Toni de la Torre i en què una sèrie de científics analitzen com es tracten les seves diferents disciplines a les sèries de televisió.
El documental també reserva un espai al Premi de Recerca Fundació Dr. Antoni Esteve, que cada dos anys reconeix el millor article sobre farmacologia publicat per un autor espanyol en una revista internacional. “Aquest tipus de premis impulsen les carreres dels científics, ajuden a la població a comprendre la importància dels articles, a com s’avança en un camp, i ajuda els autors a avançar en les seves carreres professionals”, afirma Rachel Tyndale, investigadora del Centre for Addiction and Mental Health de Toronto i membre del jurat del Premi de Recerca Fundació Dr. Antoni Esteve.
Els orígens
En el vídeo també s’exploren els orígens de la Fundació Dr. Antoni Esteve. I per això s’entrevista a qui fou el seu fundador l’any 1983, el catedràtic de farmacologia Sergi Erill. “Donava la casualitat que jo estava en contacte amb dues fundacions que per a mi eren molt importants. Una era una fundació anglesa a la inauguració de la qual es va dir “Inaugurem un laboratori on en lloc de barrejar productes en una proveta, mesclem científics en una sala”, sentència que descriu molt bé què és la comunicació científica. Per altra banda, tenia l’experiència d’haver col·laborat bastants anys amb la Fundació Juan March i sabia que una fundació funciona perfectament sense ser un simple instrument propagandístic. Aleshores vaig proposar a la família Esteve crear una fundació. Però havia de ser una fundació anomenada Fundació Dr. Antoni Esteve i que es desvinculés totalment del laboratori”, explica Erill.
Per últim, el documental dedica un apartat especial a la família del Dr. Antoni Esteve (Manresa, 1902 – Barcelona, 1979), membres actuals del patronat de la Fundació que du el seu nom. Cinquè apotecari d’una mateixa estirp, va començar molt aviat a preparar especialitats originals a la rebotiga de la seva farmàcia fins a fundar els Laboratoris Dr. Esteve, S.A., firma que va començar amb diferents preparats vitamínics i que continuà amb el primer producte arsenical antiluètic i les primeres sulfamides que es fabricaren a Espanya. “El nostre pare va ser un home bo, que no és el mateix que un bon home. Tenia el cap molt ben moblat i sabia molt bé on volia arribar i com arribar-hi. Era un home que es va avançar a la seva època”, conclou Montserrat Esteve, filla del Dr. Antoni Esteve i vicepresidenta de la Fundació Dr. Antoni Esteve.
