Autor
Ha estat durant gairebé set anys responsable de Seguretat i Eficàcia de Medicaments a l’Agència Europea del Medicament i és un expert internacional de reconegut prestigi en el desenvolupament clínic de fàrmacs. Aprofitem el seu retorn a Barcelona per xerrar amb ell sobre emprenedoria científica i per conèixer els seus projectes sobre regulació i desenvolupament de fàrmacs.
Viu a cavall entre Londres i Barcelona. ¿Quina sensació li produeix, per comparació, la situació en què es troba la recerca pública al nostre país?
La recerca biomèdica al nostre país està sota mínims es compari amb qui es compari. La gestió de la crisi econòmica actual no és gens fàcil, però les declaracions de molts responsables polítics i econòmics han donat a entendre que aplicarien mesures per preservar el més substancial en aquesta àrea. Malauradament, les dades posen de manifest que això no és així per molt “massatge” que efectuïn sobre les xifres. El recolzament econòmic directe i indirecte a la investigació biomèdica s’ha reduït dramàticament i posa en risc el futur del país en aquestes àrees.
Per altra banda, el pes de la investigació biomèdica al Regne Unit també s’ha reduït els últims deu anys, però en aquest cas la crisi econòmica només hi ha contribuït marginalment. El Regne Unit és encara una peça important en el context global, però és cert que nombrosos elements competitius desenvolupats als Estats Units i a l’Àsia han afectat negativament aquest país.
Amb la falta de recolzament públic, la filantropia està adquirint cada cop més importància per a la supervivència de projectes de recerca, tal com es va demostrar en una jornada recent amb experts organitzada per la Fundació Dr. Antoni Esteve. ¿Què s’ha de fer per fomentar el mecenatge en ciència i per a que la societat entengui la seva importància?
Es necessita una decidida legislació de mecenatge. La meva postura s’orienta clarament a models anglosaxons on hem vist les cotes més altes d’èxit.
Necessitem sistemes reguladors simples i transparents que permetin que aquells que disposen de recursos econòmics (i especialment aquells que en disposen de molts) se sentin objectivament atrets per col•locar una part de les seves inversions en iniciatives de recerca biomèdica.
Dit així sembla que hauria de ser senzill, però la falta de lideratge i de competència d’alguns polítics i responsables acadèmics i industrials per impulsar algunes mesures innovadores i creatives ens mantenen totalment estancats.
El pròxim mes de maig tornem a col•laborar amb el curs Claus per bioemprendre en temps de crisi, organitzat per la Fundació Escola Emprenedors i l’Associació de Biotecnòlegs de Catalunya. ¿Anima els joves a emprendre davant d’aquest panorama actual?
Sens dubte. Les actuals iniciatives d’emprenedors no es redueixen a l’àrea biomèdica, però aquesta és la que conec. Els joves investigadors disposen de l’energia, la visió i els coneixements necessaris. Aquestes tres qualitats són essencials, però hi ha una quarta que ells també són capaços de gestionar: atracció d’inversors a través de l’excel•lència.
Si el nostre país sobreviu després de la crisi amb una certa estructura competitiva en l’àrea de la recerca biomèdica es deurà quasi exclusivament a la quantitat ingent de talent i esforç de totes les persones implicades en la creació de projectes i empreses.
Quin és el millor consell que podria donar-li a un jove que decideix emprendre una aventura empresarial relacionada amb la biomedicina o la biotecnologia?
1) Que no s’imposi límits geogràfics, 2) que busqui l’excel•lència i quan cregui que la té a prop, que no deixi d’anar encara més enllà, 3) que s’associï amb altres persones i institucions que mútuament es puguin beneficiar d’una col•laboració, 4) que no cessi de col•laborar, és una de les fases màgiques de l’emprenedoria, 5) que reconegui les àrees que desconeix, 6) que s’envolti de bons assessors en les àrees que desconeix i els sotmeti a sistemes àgils i transparents de ‘peer review’, 7) que segueixi atentament els casos d’èxit internacionals, 8) que reconegui més aviat que tard que un producte s’ha de discontinuar, 9) que aquells que en una empresa han liderat el desenvolupament preclínic d’un producte sàpiguen confiar en experts en desenvolupament clínic i no interfereixin innecessàriament, i 10) que s’envolti dels millors i confiï en ells.
Fa un parell d’anys que ha obert a Barcelona una consultoria sobre regulació i desenvolupament de fàrmacs i recentment ha creat Support Business Center ¿Qui es pot beneficiar de la seva experiència i a qui està orientat el seu nou centre de negocis?
La consultoria (DDR, Drug Development and Regulation, www.ddrmedic.com) efectivament s’ha establert a Barcelona i Londres des de fa dos anys i proporciona serveis a governs en la regulació de la recerca i els medicaments i productes sanitaris, promou activitats d’educació a través de cursos en diverses universitats i institucions d’Europa i els EUA, i, finalment, assessora a companyies biofarmacèutiques en l’estratègia reguladora, així com en les activitats concretes a Europa (EMA i agències dels estats membres), els EUA (FDA) i el Japó (PMDA).
Support Business Center (www.supportbusinesscenter.com) és una nova iniciativa molt estimulant que ofereix un espai idoni al centre de Barcelona dotat amb tots els requisits tècnics i el suport administratiu, legal, fiscal i informàtic per a que petites empreses biomèdiques i emprenedors disposin d’un lloc i d’un recolzament adequats per contribuir al seu èxit. A més, el centre posa a disposició les opcions co-working, oficina virtual i sala de reunions.
Sabem que és seguidor de la nostra sèrie Pharmacotherapy Revisited. ¿De quina branca de la farmacologia li agradaria veure’n impresos en facsímil els seus articles més rellevants?
Sóc un seguidor de Pharmacotherapy Revisited des de fa molts anys i crec que la contribució d’aquesta sèrie ha estat magnifica i només puc desitjar que continuï en el futur. Una àrea d’especial interès es refereix a la cerca i establiment de dosis adequades per a nous medicaments i en relació amb això el desenvolupament progressiu de la medicina personalitzada.
