Jornada sobre periodismo biomédico

El periodisme biomèdic s’enfronta des de fa temps a una sèrie de canvis i reptes que, com a mínim, l’obliguen a replantejar-se els seus objectius i la seva raó de ser. La irrupció d’Internet, encara que soni a tòpic, ha fet trontollar els fonaments, no només d’aquesta especialitat periodística, sinó també del conjunt de mitjans de comunicació. Tot i això, la Xarxa és només un dels molts fronts oberts.

Les grans revistes científiques, com Nature o Science, aposten decididament per una major presència mediàtica. La influència dels gabinets de comunicació augmenta al mateix ritme que el nombre d’institucions que consideren indispensable comptar amb aquests departaments de premsa. El periodista, per la seva banda, es veu cada cop més dirigit cap a un territori còmode i amable del qual li resulta bastant mandrós sortir-ne. Tanmateix, aquest és un panorama que planteja reflexions serioses sobre la seva funció i sobre com han d’adaptar-se els mitjans de comunicació a aquest context.

El receptor també està evolucionant. L’audiència decideix, i cada cop més. “Ens apropem a noves pautes de comportament sobre com s’accedeix a la informació i com es transmet el coneixement a la societat” afirma Vladimir de Semir, coordinador d’aquest llibre i qui va ser durant molts anys director del suplement científic de La Vanguardia, avui extingit. Internet novament torna a aparèixer com a principal causant d’aquesta nova actitud de la societat. Gràcies a aquesta eina de comunicació, els usuaris accedeixen directament a les fonts d’informació que són del seu interès, ignorant cada cop més als mitjans de comunicació convencionals. Si la seva funció d’intermediari poc a poc es dilueix amb l’establiment d’una comunicació directa entre institucions i societat o si la informació que li arriba és cada cop més homogènia i està cada vegada més dirigida, quin paper li queda al periodista?

Aquesta és la pregunta que van intentar respondre els 28 assistents a la jornada sobre periodisme biomèdic organitzada per la Fundació l’octubre de 2005, entre ells científics i representants de diferents mitjans i agències de comunicació. Tres estudiosos sobre el tema van intentar també aportar-hi una mica més de llum al respecte: Gemma Revuelta, de l’Observatori de la Comunicació Científica a Barcelona; Erik Cobo, del Departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat Politècnica de Catalunya, i Rafael Bravo, metge del Centre de Salut Sector III de Getafe (Madrid) i creador de la pàgina web Infodoctor.org. Tant les seves presentacions com les posteriors discussions generades durant la reunió estan recollides en aquesta nova publicació de la Fundació Dr. Antoni Esteve en què el periodisme científic torna a ser el protagonista.