Autor
es sulfamides, primers medicaments eficaços contra diverses malalties infeccioses, arribaren als anys 30 per a revolucionar el tractament d’aquest tipus d’afeccions, que fins al moment eren mortals en gran mesura. Fer un recorregut al voltant d’aquests fàrmacs a través de les informacions que es van publicar al llarg de la seva història és el contingut d’aquest article publicat a Medicina Clínica.
El treball recopila algunes de les noticies que van aparèixer a la premsa de l’època, en concret al diari The New York Times, i desvetlla alguns fets històrics de gran curiositat sobre el primer antibiòtic de síntesi. Per exemple, el 17 de desembre de 1936 els diaris nord-americans van obrir amb una noticia important a les seves portades. Un dels fills del president Roosevelt, Franklin Delano Jr., havia superat gràcies a un nou medicament una infecció greu per estreptococs que l’hagués conduït directament a la mort. Va ser el primer contacte que el públic va tenir amb les sulfamides.
Immediatament, es van succeir les informacions que destacaven el potencial d’aquesta nova família de fàrmacs i que la convertien en un dels descobriments científics més importants del segle. Es tractava de “l’avenç més important mai fet” en el tractament d’un conjunt de malalties infeccioses. Les sulfamides, desenvolupades per l’alemany Gerhard Domagk el 1935, també eren eficaces contra malalties com la febre puerperal, la meningitis cerebroespinal, la pneumònia o l’erisipela, una malaltia infecciosa greu de la pell.
La importància de les sulfamides durant la II Guerra Mundial o la imposibilitat de Domagk de recollir el Premi Nobel el 1939 per ordre d’Adolf Hitler són algunes de les curiositats que també apareixen en aquest article especial de Medicina Clínica. Hechos históricos de las sulfamidas divulgados por la prensa: el caso de ‘The New York Times’, els autors del qual són Pol Morales i Fèlix Bosch, de la Fundació Dr. Antoni Esteve, és disponible al número 17 del volum 128 de la revista.