La importancia del lenguaje en el entorno biosanitario

El paper del llenguatge en les ciències de la salut és clau en el dia a dia del professional sanitari i mereix més protagonisme del que habitualment rep. Per això, 14 experts aborden en una nova monografia de la Fundació Dr. Antoni Esteve els diferents àmbits de la salut en què el llenguatge juga una funció determinant.

La comunicació entre col•legues investigadors, la consulta amb els pacients, les aules i els mitjans de comunicació. Són les diferents etapes en la carrera d’un professional biosanitari que s’analitzen des d’un punt de vista lingüístic en el llibre La importancia del lenguaje en el entorno biosanitario, que coordinen el prestigiós traductor mèdic Fernando A. Navarro, autor del Diccionario de dudas y dificultades de traducción del inglés médico, i la professora de llenguatge mèdic a la Universitat de Salamanca Bertha M. Gutiérrez Rodilla.

Obre l’apartat sobre el llenguatge en l’àmbit assistencial el pediatra José Ignacio de Arana, que demana els seus col•legues de professió una major claredat i exactitud en l’ús de la paraula amb els seus pacients, sobretot en el pronòstic. “El nostre llenguatge ha de baixar des de l’olimp de la ciència a la llengua col•loquial”, reclama. Per la seva banda, Bàrbara Navaza, de la International Interpreters Association, il•lustra sobre dues disciplines, la interpretació sanitària i la mediació cultural, que són de vital importància per garantir la comunicació metge-pacient en un país amb més de sis milions d’estrangers empadronats.

Abordant el llenguatge en l’àmbit de la recerca, Juan Aréchaga, catedràtic de biologia cel•lular de la Universitat del País Basc, defensa que el castellà només aconseguirà convertir-se en idioma internacional de la ciència si ho fa des de revistes de rellevància global. Jesús Porta Etessam, director de l’àrea de cultura de la Societat Espanyola de Neurologia, recomana a les revistes espanyoles en espanyol que utilitzin tots els recursos i la tecnologia per promocionar els seus autors.

El llenguatge en la docència, tercer bloc del llibre, l’examinen Josep-Eladi Baños i Elena Guardiola, ambdós del departament de ciències experimentals i de la salut de la Universitat Pompeu Fabra. “Parlar i escriure correctament no hauria de constituir un objectiu secundari dels professors universitaris”, conclouen. Dues expertes més en l’ús del llenguatge mèdic a les aules, Bertha Gutiérrez (Universitat de Salamanca) i Carmen Quijada (Casa de las Lenguas de la Universitat d’Oviedo), han lluitat per dissenyar dues competències terminològiques que haurien d’assolir els alumnes quan acaben la seva carrera i per una futura assignatura sobre llenguatge biosanitari.

L’últim bloc se centra en els mitjans de comunicació. El periodista Gonzalo Casino proposa frenar el declivi de la informació científica amb una major especialització dels professionals i l’elaboració d’un llibre d’estil del periodisme mèdic amb un glossari dels termes més problemàtics. Javier González de Dios, responsable del bloc Pediatría basada en pruebas, adverteix els científics que no els queda altre remei que unir-se a les tecnologies de la informació i la comunicació, sempre que ho facin amb el mateix llenguatge precís que farien servir per altres mitjans.

Pots sol·licitar o descarregar-te gratuïtament en PDF la Monografia del Dr. Antoni Esteve La importancia del lenguaje en el entorno biosanitario.