Autor
V. de Semir / G. Revuelta
Fundació Dr.Antoni Esteve
TORRE ESTEVEPasseig de la Zona Franca, 109
08038 Barcelona
Telèfon:
93 433 53 20
Correu electrònic:
fundacion@esteve.org
Autor
V. de Semir / G. Revuelta
Any de publicació
2013
Al voltant de 4.000 acomiadaments i més de 70 tancaments de mitjans de comunicació. És el panorama desolador al qual s’ha enfrontat la professió periodística durant el 2012, segons dades de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya. Aquest deteriorament en les redaccions també ha repercutit especialment en un col•lectiu tradicionalment marginal, el dels periodistes biomèdics, que ja en els últims anys assisteixen al canvi de paradigma que ha desencadenat la invasió d’internet.
En el nou Quadern de la Fundació Dr. Antoni Esteve El periodismo biomédico en la era 2.0, realitzat amb la col•laboració de l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC) de la Universitat Pompeu Fabra, deu professionals de la informació reflexionen sobre els desafiaments del periodista biomèdic en plena era d’internet, probablement un dels canvis més influents als quals s’ha hagut d’enfrontar el col•lectiu en tota la seva història.
La publicació sorgeix del simposi internacional celebrat a Barcelona el setembre de 2011 i que va reunir a més de 70 professionals de la comunicació científica. Moderat per Vladimir de Semir, director de l’OCC, el primer bloc de la jornada abordava els reptes d’internet per al periodista biomèdic, un tema que Connie St Louis, de la BBC Radio 4, estudia amb deteniment des de la direcció del Màster de Periodisme Biomèdic de la City University de Londres. En plena època en què predomina la comunicació sobre la informació, assegura, el periodista ha de recuperar la seva funció d’investigar i qüestionar tot allò que l’envolta.
Segons Ana Macpherson, de la secció de ciència de La Vanguardia i una altra de les autores d’aquest quadern, la pressió actual per la immediatesa juga en contra del rigor, mentre que la precarietat laboral ho fa en contra de la necessària especialització del periodista biomèdic. Una situació que coneix de ben a prop Patricia Fernández de Lis, directora de la secció de ciència del desaparegut diari Público i avui responsable d’Esmateria.com. La seva visió de la professió és inevitablement pessimista, en una època en què es malviu amb una gran escassetat de mitjans, predomina l’impacte i la tasca del periodista es circumscriu a separa el gra de la palla.
Són noticiables totes les informacions sobre salut que es publiquen? És una altra de les qüestions que aborda el quadern en un segon bloc. Gary Schwitzer, director de la web de revisió d’articles periodístics Health News Reviews, constata que el 70% de les informacions ofereixen una visió desequilibrada, exagerant els beneficis i minimitzant els riscos.
El seu col•lega Holger Wormer, que dirigeix la versió alemanya de Health News Reviews, Mediendoktor.de, analitza els valors notícia, és a dir aquelles qualitats que converteixen un fet en susceptible de ser publicat. Per la seva banda, Pablo Francescutti, director del Grup d’Estudis Avençats de Comunicació de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, ha pogut quantificar els criteris de selecció dels mitjans de comunicació en el seu estudi sobre la informació científica en els telediaris espanyols. Però si hi ha una situació que engloba tots els valors notícia i que suposa un pol d’atracció per als mitjans és sens dubte la crisi sanitària. Paz Gómez, del diari La Verdad de Múrcia, demostra que una pandèmia com la de la recent grip A complia amb deu dels catorze criteris de noticiabilitat més destacats. Per a ella, el periodista ha d’enfrontar-se a una crisi sanitària amb previsió, amb una estratègia de comunicació i evitant en tot moment l’alarmisme.
El quadern compta finalment amb l’epíleg de Milagros Pérez Oliva, de El País, en què dóna la benvinguda a internet, una eina que planteja nous desafiaments als problemes que el periodisme arrossega des dels seus inicis, com la verificació de les fonts o la difusa frontera entre comunicació i informació.
El contingut en PDF de El periodismo biomédico en la era 2.0 es pot consultar íntegre o per capítols clicant als enllaços corresponents. Si ho desitja, també pot sol•licitar un exemplar del llibre fent clic a Afegir a la selecció.
Document sencer | ||
Document complet | V. de Semir / G. Revuelta | [wpdm id=623 type=”btn”] |
Chapters | ||
Introducción | P. Morales | [wpdm id=624 type=”btn”] |
Participantes | [wpdm id=634 type=”btn”] | |
1. Información médica y educación sanitaria en la revolución de las TIC | V. de Semir / G. Revuelta | [wpdm id=625 type=”btn”] |
2. Biomedical journalism and the challenge of the Internet | C. St Louis | [wpdm id=626 type=”btn”] |
3. Internet, un desafío para el periodista tradicional | A. Macpherson | [wpdm id=627 type=”btn”] |
4. Is all published health care news actually newsworthy? | G. Schwitzer | [wpdm id=628 type=”btn”] |
5. Between values and news values in medical journalism | H. Wormer | [wpdm id=629 type=”btn”] |
6. Epidemiología televisiva: las patologías de los españoles según los informativos | P. Francescutti | [wpdm id=630 type=”btn”] |
7. ¿Crisis sanitarias o crisis mediáticas? | P. Gómez | [wpdm id=631 type=”btn”] |
8. El poder de la noticia frente a la presión de la información “sensacional” | P. Fernández de Lis | [wpdm id=632 type=”btn”] |
9. Periodismo de calidad en tiempos de Internet | M. Pérez Oliva | [wpdm id=633 type=”btn”] |