Autor
L.P. Francescutti
Fundació Dr.Antoni Esteve
TORRE ESTEVEPasseig de la Zona Franca, 109
08038 Barcelona
Telèfon:
93 433 53 20
Correu electrònic:
fundacion@esteve.org
Després de la seqüenciació del genoma humà, el SARS i la clonació terapèutica, els debats sobre periodisme científic que organitza la Fundació Dr. Antoni Esteve es van centrar aquesta vegada en un estudi inèdit sobre la cobertura que fan les principals televisions espanyoles de l’actualitat científica. La investigació l’ha realitzat el Grup d’Estudis Avançats de Comunicació de la Universitat Rey Juan Carlos, dirigit pel professor Pablo Francescutti.
Després d’analitzar totes les noticies que van emetre els telenotícies de TVE1, Antena 3, Cuatro i Telecinco en la seva segona edició entre l’abril de 2007 i el març de 2008, l’estudi ha pogut determinar per primer cop que la ciència ocupa tan sols un 1,1% del total d’informacions difoses. Aquestes xifres suposen que, de mitjana i entre tots els canals de televisió, s’emeten un total de 30 notícies científiques al mes, o el que és el mateix, una única informació al dia.
Per què els continguts científics tenen una presència pràcticament testimonial en els telenotícies espanyols? Quins temes aconsegueixen passar el filtre dels informatius? Quines són les fonts més recurrents dels periodistes? Aquests són alguns dels interrogants que planteja l’informe i que van formar part del quart debat sobre periodisme científic de la Fundació Dr. Antoni Esteve, que es va celebrar el 6 de novembre de 2009 i que, per primer cop, va tenir lloc a Madrid. De nou, es va convocar a quatre periodistes i quatre científics per a intercanviar punts de vista i consensuar opinions sobre les dades de la investigació dirigida per Francescutti.
Aquest Quadern Dr. Antoni Esteve reuneix, doncs, dos valuosos elements d’anàlisi. En primer lloc, els resultats de l’informe La información científica en los telediarios españoles, el primer a Espanya que quantifica al llarg de tot un any el volum de notícies científiques en els informatius de màxima audiència de les televisions estatals. En segon lloc, les reflexions sobre aquestes dades dels vuit participants en el debat posterior. L’àmbit científic el representen en aquest llibre José Elguero, de l’Institut de Química Mèdica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas(CSIC); Antonio Hernando, director de l’Institut de Magnetisme Aplicat;Ignasi Ribas, investigador d’Astrofísica del CSIC, i Antoni Trilla, del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Per la seva banda, els periodistes estan representats per Graziella Almendral, exredactora d’Antena 3 Noticias i responsable en l’actualitat deIndagando TV, canal d’Internet íntegrament dedicat a la ciència; Antonio Calvo Roy, president de l’Associació Espanyola de Comunicació Científica;Ignacio Fernández Bayo, director de l’empresa de promoció científicaDivulga SL, i José María Montero, director del programa mediambientalEspacio Protegido de Canal Sur 2.
Document sencer | ||
Document complet | L.P. Francescutti | [wpdm id=552 type=”btn”] |
Capitols | ||
Introducción | P. Morales | [wpdm id=553 type=”btn”] |
1. Informe ‘La información científica en los telediarios españoles’ | P. Francescutti / Grupo de Estudios Avanzados de Comunicación, Universidad Rey Juan Carlos | [wpdm id=554 type=”btn”] |
2.1. Debate ‘La información científica en los telediarios españoles’ – Participantes | [wpdm id=555 type=”btn”] | |
2.2. Debate ‘La información científica en los telediarios españoles’ – Síntesis del debate | P. Morales | [wpdm id=556 type=”btn”] |
2.3. Debate ‘La información científica en los telediarios españoles’ – Puntos de vista | G. Almendral / I. Fernández Bayo / J. Elguero / J.M. Montero / I. Ribas | [wpdm id=557 type=”btn”] |