Erwin Neher tenia 47 anys quan va rebre el Premi Nobel de fisiologia o medicina de 1991 juntament amb Bert Sakmann per haver desenvolupat la tècnica Patch clamp, que permet l’estudi individual o múltiple de canals iònics. 26 anys més tard, aquest físic alemany assistia a la cita que cada any té lloc a Lindau i que reuneix prestigiosos Premis Nobel per a que comparteixin la seva experiència amb joves investigadors de tot el món. La Fundació Dr. Antoni Esteve i Indagando TV aprofitaren l’ocasió per entrevistar a una de les màximes eminències en l’estudi de l’electricitat en el cos humà.

Un guardó que, assegura, no ha sabut assaborir fins al cap d’uns anys. “El problema com a Premi Nobel és que estàs exposat a moltes més influències externes que volen canviar allò que fas i involucrar-te en tot tipus de coses. Has de tenir cura per evitar tot això”, explica. “L’efecte realment positiu és que ara que estic jubilat puc seguir investigant. La gent realment no pressiona per a que et jubilis”.

“És bastant clar que la societat i la política en particular pressionen per obtenir resultats immediats, tractaments ràpids” – prossegueix-, “però com a científic que treballa en recerca bàsica he de repetir i repetir que la innovació ve del coneixement. I la innovació revolucionària, la veritable gran innovació, prové de nous coneixements”.

Coneixement i innovació que Neher i Sakmann van revolucionar amb la tècnica Patch clamp. Moltes funcions del nostre cos, com la contracció dels músculs o els impulsos nerviosos, depenen del transport d’electricitat que viatja dins i fora de les nostres cèl•lules. L’electricitat travessa la membrana de les cèl•lules mitjançant una mena de túnels anomenats canals iònics. Un defecte, una mutació, en aquests canals, dóna origen a l’aparició de moltes malalties, com la diabetis o la fibrosi quística. La tècnica Patch clamp permet mesurar i estudiar la corrent elèctrica quan travessa la membrana de les cèl•lules com mai abans s’havia fet, porus a porus, canal a canal, amb una precisió única.

“Estic emocionat i feliç pel fet que els canals iònics siguin diana per a molts medicaments” –manifesta Neher-. “Ser capaços d’estudiar els canals i la corrent elèctrica a les cèl•lules de les persones que tenen aquestes malalties permet donar indicacions en teràpia i obre en molts casos noves vies per al tractament d’aquestes malalties o en redueix les conseqüències”.

Durant l’entrevista en els Lindau Nobel Laureate Meetings de 2017, Neher explica per últim com va descobrir la seva vocació científica. “De petit estava molt interessat en la natura, en els éssers vius, i també en els instruments, en rellotges, ràdios, etcètera. Aleshores, quan cursava l’escola secundària, vaig llegir sobre electricitat, sobre l’electricitat en el nostre cos, i em va fascinar. Vaig voler convertir-me en científic per poder estudiar aquest fenomen”.

Veure entrevista a Bert Sakmann