Ho va dir Gonzalo Casino, periodista científic i coordinador de la trobada, quan va obrir la jornada amb el president de l’Asociación Española de Comunicación Científica (AECC), Antonio Calvo. Tot allò humà està relacionat amb l’epidemiologia, una disciplina que és especialment atractiva per als mitjans de comunicació però que també comporta una sèrie de dificultats a l’hora d’abordar-la amb rigor. Els paràmetres estadístics o conèixer i diferenciar els diferents tipus d’estudis epidemiològics són alguns dels reptes als quals s’enfronta el periodista científic.

Per tal de donar un cop de mà als informadors que cada dia maneguen informació sobre salut, la Fundació Dr. Antoni Esteve i l’AECC van organitzar la Jornada d’Epidemiologia per a periodistes i comunicadors, una trobada que va tenir lloc el 12 de juny de 2014 passat a l’Associació de la Premsa de Madrid i en què epidemiòlegs i informadors tractaren de consensuar les claus per a una bona informació científica.

Casino va animar els periodistes a buscar fórmules imaginatives per transmetre la incertesa en què es mou la ciència. Per tal d’informar millor sobre epidemiologia, recomanà fer les preguntes adequades a les fonts pertinents, evitar els tecnicismes i apostar pels temes propis. “És tal l’ànsia dels comunicats de premsa per la visibilitat que no són tan rigorosos com haurien de ser”, advertí.

El primer epidemiòleg en pujar a l’estrada fou Esteve Fernández, director de la Unitat de Control del Tabaquisme de l’Institut Català d’Oncologia, que va recomanar un cert domini del llenguatge epidemiològic, vàlid també per interpretar altres disciplines. “No podem parlar, per exemple, de l’índex d’atur perquè simplement no existeix”, va exemplificar. Després d’enumerar els seus diferents tipus d’estudi, Fernández va destacar algunes de les aplicacions de l’epidemiologia que, en definitiva, “serveix per comptar i millorar els problemes de salut”.

La presència d’un estadístic en una jornada sobre epidemiologia era imprescindible, així que Erik Cobo, del departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat Politècnica de Catalunya i codirector del curs online Bioestadística para no estadísticos, va ser l’encarregat d’aclarir conceptes tan comuns en els estudis epidemiològics com prevalença, incidència o odds ratio.

A continuació, Miquel Porta, catedràtic de salut pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica-Hospital del mar i “supervivent feliç després de 30 anys de relació amb periodistes”, va parlar de causalitat, confusions i biaixos. “Un factor de risc no és menys causal pel fet de ser probabilístic”, va recordar per reclamar a continuació que els estudis observacionals són tan importants com els experimentals. Per últim, Porta va demanar els científics una major col•laboració amb els periodistes i els animà a ser més sensibles amb els seus propis biaixos.

La seva col•lega Carme Borrell, responsable del servei de sistemes d’informació sanitària de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i directora de la revista Gaceta Sanitaria, es va centrar a continuació en l’epidemiologia social, que estudia com influeix l’entorn en el qual vivim en la nostra salut. Va desgranar alguns dels diferents determinants i indicadors de la salut (“la mortalitat no és l’únic”) i va presentar el Sophie Project, un projecte europeu que avalua l’impacte de les polítiques estructurals sobre les desigualtats en salut.

“En salut pública no estem per la labor d’atemorir la societat”, aclarí Miquel Porta després de presentar les seves investigacions sobre epidemiologia ambiental. Dades sobre l’acumulació de compostos tòxics en el nostre organisme i que tenen la seva influència sobre la nostra salut però que no sempre troben un tractament adequat als mitjans de comunicació.

Esteve Fernández també va fer doblet a la jornada per aprofundir en les fal•làcies relacionades amb la investigació epidemiològica. L’assaig clínic controlat és el millor disseny d’estudi? Son millors els estudis prospectius que els retrospectius? La significació estadística dóna validesa a un estudi científic? Són alguns dels pressupostos que va tractar de matisar o rebutjar l’epidemiòleg.

Però, on trobar informació epidemiològica fiable quan les dades sobre al•lèrgics a Espanya, per exemple, es presenten en els diferents mitjans amb diversos milions de diferència? Pablo Alonso, investigador del Centre Cochrane Iberoamericà, recomanà l’accés als registres d’informació sanitària, que s’han de consultar en funció del problema de salut i de l’àmbit sobre el que vulguem informar.

A més de les vuit ponències, la Jornada sobre epidemiologia per a periodistes i comunicadors es va completar amb un taller en que es van analitzar diversos estudis epidemiològics, amb els seus corresponents comunicats de premsa i articles periodístics, i un debat final que va moderar Ignacio Fernández Bayo, vicepresident de l’AECC, i que va comptar amb la presència d’Emilio de Benito, periodista especialitzat en sanitat i ciència d’El País, i Esperanza García Molina, redactora en cap de l’agència SINC.

Com l’anterior Jornada sobre bioestadística per a periodistes i comunicadors, la trobada es plasmarà pròximament en un nou Quadern de la Fundació Dr. Antoni Esteve.