En moments de crisi com l’actual, en què les inversions públiques en recerca es troben sota mínims, les iniciatives de mecenatge adquireixen una nova rellevància. Tot i això, al seu voltant s’hi plantegen molts interrogants. Es poden mantenir els models filantròpics seguits fins ara? Cal cercar noves estratègies de col•laboració? La situació a Catalunya és similar a Espanya, Europa i els Estats Units o hi ha trets diferencials insalvables? Quines són les regles del joc actual i cap a on ens hauríem de dirigir per tal reforçar la filantropia en recerca i innovació biomèdica a Catalunya?

Són algunes de les qüestions que es posaren damunt la taula en la jornada que es va celebrar el 25 d’octubre de 2013 passat a l’hotel Gallery de Barcelona, presidida per Josep Esteve, president de la Fundació Dr. Antoni Esteve i coordinada per Joan Bigorra, director d’innovació de l’Hospital Clínic de Barcelona, i Fèlix Bosch, director de la Fundació Dr. Antoni Esteve.

Inaugurà la jornada Lluís Pareras, de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona i director de Healthequity, amb una visió crítica i actual de la filantropia empresarial i els micromecenatges en recerca biomèdica. Per a ell, mentre que Catalunya és experta en transformar els diners en coneixement, no ho és tant a l’hora de tornar-lo a convertir en diners. Una de les maneres d’atraure nous talents, afegí, és mitjançant els incenctius.

A continuació, Ricard Valls, de la consultoria Zohar, va plantejar com està actualment el mercat de captació de recursos privats en I+D a Espanya i Catalunya i va oferir una dada determinant: La filantropia a Catalunya va destinar el 2011 quasi 50 milions d’euros en I+D. En la seva opinió, existeix un problema de comunicació dels resultats en recerca cap a la societat i també una manca d’entrenament dels nostres científics a l’hora de recaptar diners, una tasca perfectament assumida a països com els Estats Units.

Ignasi Costas, del bufet d’advocats Rousaud Costas Duran, es va centrar en la Llei de Mecenatge i en la seva necessària modificació, en principi programada per al primer semestre de 2014, que vol incloure una millora dels incentius fiscals, una ampliació de les entitats beneficiàries i una ampliació del concepte de donació, per tal d’incloure expressament les donacions de serveis, com ara assessoraments, consultories o espais de publicitat.

La perspectiva des d’una fundació científica la va proporcionar Jordi Camí, director de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer, que tal i com va recordar va néixer el 2008, en paral•lel a la crisi econòmica. Camí va voler exemplificar el difícil camí per a la obtenció de recursos d’aquesta institució sense ànim de lucre, un camí que requereix una gran inversió de temps. “El gran repte de les institucions científiques és generar confiança en els donants”, va concloure el també director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

El torn següent va ser per a la visió des d’una fundació hospitalària, la qual va representar Josep Maria Piqué, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona. Piqué va voler destacar que les donacions a Espanya estan a un nivell quantitatiu molt semblant al dels països de la Unió Europea però que cal reforçar l’alineament dels treballadors amb la causa. “Cada metge, cada infermera, és un agent per obtenir donacions en una institució hospitalària”, afirmà. També va fer esment a la donació d’equipaments, que no sempre pot resultar beneficiosa si no se’n fa un bon estudi previ.

Per últim, tancà la jornada Enric Banda, director de l’Àrea de Ciència, Recerca i Medi Ambient de la Fundació La Caixa, una entitat que entre 2007 i 2013 ha destinat més de 88 milions d’euros a la recerca. Assegura que en aquests temps que corren cada cop és més freqüent la col•laboració entre entitats filantròpiques i advoca, per últim, pel concepte d’investigació i innovació responsable, que suposa la intervenció de tots els actors socials i que, per tant, aliena millor els seus resultats amb els valors, les necessitats i les expectatives de la societat.