Si interpretar una estadística o els resultats d’una investigació és sovint complicat per als professionals sanitaris, la tasca pot arribar a ser molt més àrdua en el cas dels periodistes que treballen amb la informació científica. Per tal d’esclarir alguns conceptes bàsics i per debatre els problemes amb què se solen trobar els informadors biomèdics a l’hora de comprendre les dades estadístiques es va celebrar la Jornada de bioestadística per a periodistes i comunicadors, la segona que es realitza d’aquestes característiques, el 10 de juny de 2015 passat a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, en col·laboració amb la Asociación Española de Comunicación Científica.
El primer en iniciar la ronda de ponències va ser Gonzalo Casino, autor d’Escepticemia.com i coordinador de la jornada. Com a periodista científic, va repassar alguns dels errors més comuns dins de la professió, com ignorar el risc absolut, mitificar per defecte la prevenció o prestar-li massa atenció als estudis amb animals. Per a Casino, és fonamental que els periodistes deixin d’utilitzar la falca “segons un estudi” sense concretar el tipus de treball i la confiança que mereix.
L’encarregat d’aclarir conceptes estadístics va ser Erik Cobo, del departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat Politècnica de Catalunya. Investigació o desenvolupament? Intervenció o predicció? Experiment o observació? Causa o efecte? Són alguns dels termes que va voler diferenciar l’autor de Bioestadística para no estadísticos, qui també va voler destacar la importància de l’interval de confiança per damunt del valor de P. Més que la mida, va concloure, s’ha de reparar en la qualitat de la mostra per valorar la rellevància d’un estudi.
A la piràmide d’evidència científica, les revisions sistemàtiques ocupen la cúspide. En principi, són els treballs que generen més confiança i fiabilitat. Però per a Pablo Alonso, investigador de la Col•laboració Cochrane, la organització internacional que promou aquest tipus d’estudis, s’ha de tenir en compte dos elements per valorar la qualitat de les revisions: que existeixi una cerca explícita en diferents bases de dades i que s’avaluï la qualitat dels estudis analitzats.
Les tres ponències sobre bioestadística es van complementar amb dos tallers pràctics en què els participants, en la seva majoria periodistes i comunicadors científics, treballaren amb articles, notes de premsa i notícies reals. La jornada va concloure amb un debat final en què s’hi sumaren Carolina Moreno, catedràtica de periodisme científic a la Universitat de València; Ignacio Fernández Bayo, vicepresident de la Associació Espanyola de Comunicació Científica, i Jaime Prats, periodista de El País especialitzat en informació sanitària i biomèdica.
Tots els continguts de la Jornada de bioestadística per a periodistes i comunicadors es troben disponibles al Quadern de la Fundació Dr. Antoni Esteve.
