La novel•la mèdica i científica viu, actualment, un moment d’auge i gran acceptació a Catalunya. El gran nombre de professionals dedicats a temes de recerca i assistència sanitària, juntament amb la presència de lectors que demanen nous escenaris literaris, han afavorit que en els darrers anys aquest gènere hagi trobat el seu espai entre el públic català, i que es trobi ara en ple desenvolupament.

La Fundació Dr. Antoni Esteve va col•laborar amb aquest nou curs de Els Juliols de la UB que té per objectiu estudiar la novel•la mèdica i científica, des dels clàssics pioners dels best-sellers mèdics i els recursos narratius del relat científic fins a la funció de la literatura mèdica com a font de divulgació científica. Coordinat per la Dra. Amàlia Lafuente, autora de Codi genètic i Teràpia de risc, el curs també fa pal•lès l’augment evident de l’espai que dediquen els mitjans de comunicació a aspectes de divulgació científica, i els motius que, des d’un punt de vista mèdic, han afavorit l’èxit de les sèries televisives mèdiques i científiques.

Celebrat del 14 al 18 de juliol de 2014, el curs obrí amb el professor del departament de ciències experimentals i de la salut de la Universitat Pompeu Fabra Josep-Eladi Baños, que va parlar sobre l’interès dels metges per escriure literatura. Una relació, la de la medicina i la literatura, que ell considera bidireccional. Després de repassar alguns dels autors científics més importants de la història de la literatura, Baños es va centrar en un dels gèneres paradigmàtics de la ficció escrita per metges, la novel•la negra. Un gènere del qual és ben coneixedor el ponent següent del curs, Paco Camarasa, comissari de BCNegra, l’encontre literari que cada any reuneix a Barcelona als autors nacionals i internacionals més importants del gènere negre i criminal.

La segona jornada es va centrar en un dels suports en què la medicina ha experimentat un auge important en els últims anys, les sèries de televisió. Per parlar sobre el passat, el present i el futur de la biomedicina en l’anomenada petita pantalla hi van participar Jordi Carrión, professor de literatura contemporània de la UPF i expert en sèries televisives, i Toni Iturbe, periodista i directora de la revista Qué leer. Per a Carrión els dos grans exponents de la ciència a la televisió són les sèries de ciència-ficció ‘Battlestar Galactica’ i ‘Lost’, el model teòric de la qual és la física teòrica. Ja en la segona xerrada, l’humanista Juan Marí Palacin i el coordinador del suplement Cultura/s de La Vanguardia Sergio Vila Sanjuán, van abordar l’evolució del best-seller mèdic.

Com motivar els metges per llançar-se a escriure? L’escriptor Eduard Márquez, professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, va resumir en un taller els recursos literaris imprescindibles per construir un relat. “Qualsevol anècdota pot servir com a llavor d’una novel•la”, reflexionà, “y només serem capaços de crear si ens qüestionem constantment a nosaltres mateixos i ens allunyem de la zona de confort”. A continuació, el periodista cultural Sergi Doria va enumerar els casos clínics de la nostra literatura mèdica.

Sobre la ciència-ficció va versar la primera taula rodona del curs, en què participaren tres científics immersos en el món de la literatura: Daniel Closa, investigador del CSIC i autor de 100 curiositats de la medicina; Sònia Fernández Vidal, doctora en òptica i informació quàntica i autora de La porta dels tres panys, i Miquel Barceló, doctor en informàtica, enginyer aeronàutic, diplomat en energia nuclear i també autor de El otoño de las estrellas. “La major dificultat per als científics escriptors és trobar l’equilibri entre el rigor i la ficció”, van concloure.

El curs va tancar amb una segona taula rodona sobre les diferents veus divulgatives de la ciència, amb la presència de Xavier Duran, director del programa El medi ambient de TV3; Bibiana Bonmatí, del departament de premsa de la Universitat de Barcelona, i Martí Domínguez, director de la revista de divulgació científica Mètode. Per últim, tots els participants del curs van rebre per sorteig un exemplar signat d’entre una selecció de novel•les científiques i van tenir l’oportunitat de participar en un certamen de relats curts en temes mèdics i científics, el guanyador del qual rebrà una matrícula gratuïta en un curs de l’Escola d’Escriptors de l’Ateneu Barcelonès.