GONZALO CASINO / @gonzalocasino / gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com

Sobre l’abandonament sanitari, científic, mèdic i mediàtic del malalt mental

Els trastorns mentals són un cas a part en la medicina, quan no haurien de ser-ho. Ho anomenem malalties assumint que són malalties amb els seus mecanismes biològics, tractament i prevenció, però no ens ho acabem de creure. Hi ha tot un abisme d’oblit i negligència que separa l’atenció de les malalties somàtiques i les mentals. Les institucions sanitàries i de recerca no semblen ser conscients que les malalties mentals són la primera causa de discapacitat al món. El pressupost per a estudiar-les, tractar-les i prevenir-les és ridícul respecte al d’altres malalties, fins i tot en els països desenvolupats. Ara mateix hi ha, segons l’OMS, 300 milions de persones amb depressió en el món, i la majoria no rep cap tractament, ni tan sols en els països rics. Cada any se suïciden 800.000 persones, el 75% d’elles en països d’ingressos mitjans i baixos, i moltes com a conseqüència d’un trastorn mental o per abús de substàncies.

Clarament no és el mateix patir una malaltia mental que qualsevol altra malaltia, com bé saben els afectats i familiars d’una persona amb esquizofrènia, trastorn bipolar, autisme o depressió. No és el mateix parlar del reg sanguini i el cor que fer-ho de la ment i el cervell. No obstant això, si la ciència rebutja la dicotomia cos-ment, per què les malalties mentals no són abordades com les altres malalties? La complexitat del cervell és una raó poderosa, però no l’única ni tampoc la més important. La psiquiatria no acaba de ser reconeguda per molta gent com una especialitat mèdica més, entre altres coses perquè molts ignoren que els trastorns mentals poden tractar i prevenir-se. I això només contribueix a la marginació, l’oblit i el silenci.

Però potser el silenci més greu i revelador sigui el mediàtic. En els mitjans de comunicació, les malalties mentals estan infrarepresentades, amb excepció de l’Alzheimer. Un informe del Science Media Centre britànic del 2010 cridava l’atenció sobre el fet que la cobertura mediàtica de les malalties mentals no es correspon amb la seva importància ni és comparable a la d’altres malalties de gran impacte social com el càncer. A més, el to informatiu adoptat tendeix a ser negatiu, amb una gran proporció de notícies que relacionen la malaltia mental amb incidents violents o delictius. La informació sobre els tractaments farmacològics tendeix a ser, a més, menys equilibrada que en altres àrees de la medicina, potser perquè la psiquiatria és l’especialitat amb més conflictes d’interessos i major intervenció de la indústria farmacèutica. Ni tan sols les malalties rares tenen un tractament informatiu tan desafortunat i desajustat respecte a la seva rellevància.

Estem marginant la salut mental i encara no ens n’hem adonat. És com si no volguéssim assabentar-nos que una de cada cinc persones patirà al llarg de la seva vida una malaltia mental i que la meitat dels casos comencen abans dels 14 anys. Segons l’OMS, el pressupost de sanitat dedicat a la salut mental és el 5% als països rics i l’1% en els més pobres. En alguns, amb només un psiquiatre per cada milió d’habitants, els mals tractes i la violació dels drets humans dels malalts no són una excepció. La precarietat afavoreix i agreuja els trastorns mentals, que són, alhora, un factor de risc de la sida, la diabetis i altres malalties. La medicina i la sanitat tenen un gran deute pendent amb els malalts mentals, però per solucionar-ho cal la implicació de la ciència, els mitjans i la societat sencera. És urgent treure la salut mental del silenci i la marginació, com ja es va fer al seu dia amb el càncer.

———————————–

Autor
Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d’Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999.

———————————–

Columna patrocinada per IntraMed i la Fundació Dr. Antoni Esteve:

IntramedLogo color CAST