Notes de premsaPremsa
  • Set científics i periodistes fan balanç de la comunicació científica sobre tractaments i vacunes per a la SARS-CoV-2

  • “Mai abans havíem vist com el coneixement científic avançava en directe, seguint en streaming els resultats de diferents estudis i assaigs clínics”, diu Núria Jar, la coordinadora del llibre

  • “El gran problema ha estat la desinformació que sorgia dels despatxos, la que generaven a propòsit, per error o per negligència, alguns governants, líders polítics i fins i tot autoritats sanitàries”, afirma Javier Salas, de El País

  • El llibre La ciencia impaciente durante la COVID-19 es pot descarregar de forma gratuita a través del web de la Fundació Dr. Antoni Esteve: www.esteve.org/libros/la-ciencia-impaciente-durante-la-covid-19/

Com s’ha informat sobre tractaments i vacunes per a la COVID-19 enmig de la voràgine informativa i l’accelerament de la ciència? Set experts de l’àmbit de la farmacologia, el món editorial i el periodisme científic analitzen els desafiaments i errors que s’han pogut cometre en la comunicació sobre fàrmacs i vacunes durant l’actual pandèmia. Ho fan a La ciencia impaciente durante la COVID-19, un llibre que acaba de publicar la Fundació Dr. Antoni Esteve i que ha coordinat la periodista científica Núria Jar.

“Mai abans havíem vist com el coneixement científic avançava en directe, seguint en streaming els resultats de diferents estudis i assaigs clínics”, diu Núria Jar en el seu capítol. “És per això que m’agradaria reivindicar la comunicació com una eina més de salut pública, de la mateixa manera que ho són les mascaretes, el rentat de mans, la distància física i la ventilació d’interiors. En una pandèmia, el comportament de la ciutadania és clau per contenir un virus i tallar les cadenes de transmissió. Per això, és important entendre què vol dir “bombolla”, o què diferencia un “aïllament” d’una “quarantena”.

Magí Farré, Cap del Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, fa un balanç en el llibre de la recerca en tractaments farmacològics per a la COVID-19. “La necessitat d’un tractament va fer que s’utilitzessin molts medicaments sense evidència i l’aprofitament dels resultats clínics mitjançant estudis retrospectius carregats de biaixos, que al final quasi sempre van resultar no adequats”, explica el farmacòleg. Tanmateix, opina que la recerca farmacològica s’ha adaptat al repte de la pandèmia, enfortint la idea de la necessitat d’assaigs clínics controlats que avaluïn els tractaments nous o reposicionats per determinar la seva eficàcia.

Per a Javier Salas, periodista científic de El País, el gran problema ha esta la desinformació que sorgia dels despatxos, “la que generaven a propòsit, per error o per negligència, alguns governants, líders polítics i fins i tot autoritats sanitàries. Perquè els seus missatges arribaven al gran públic, gràcies a les xarxes socials, però també als mitjans de comunicació convencionals. El paper dels periodistes en aquesta pandèmia ha estat especialment complicat, perquè no ens hem hagut d’enfrontar només als xarlatans de sempre sinó que ha estat un tsunami de desinformació molt més preocupant perquè venia de dalt”, manifesta el periodista.

Com ha aconseguit la ciència obtenir una vacuna en temps rècord? Per a Isabel Sola, del Laboratori de Coronavirus del Centro Nacional de Biotecnología, es disposava de coneixements científics previs sobre altres coronavirus molt relacionats amb el SARS-CoV-2, que han estat essencials per orientar el disseny dels candidats a vacuna. “Per altra banda, l’estat actual de la ciència ha permès aplicar al desenvolupament de vacunes tecnologies molt innovadores de biotecnologia i nanotecnologia per obtenir noves candidates amb un potencial encara desconegut. A més, l’esforç conjunt de grups de recerca, empreses farmacèutiques i organismes reguladors, juntament amb una inversió sense precedents, han tingut un efecte sinèrgic per assolir l’objectiu de la vacuna en un temps mínim”, explica la investigadora.

Per a la periodista científica Milagros Pérez Oliva, de El País, el primer gran error ha estat que les esperades dades sobre eficàcia i seguretat s’han donat a conèixer en notes de premsa de les pròpies empreses farmacèutiques. “No només s’han comunicat directament a la població a través dels mitjans de comunicació, sense revisió per parells independents ni publicació prèvia en revistes científiques, sinó també mitjançant notes corporatives que ometien informació rellevant per poder avaluar l’abast real de la informació. Aquesta no és precisament la millor forma de comunicar la ciència, conclou Pérez Oliva.

Segons PubMed, una de les principals plataformes per a la cerca de publicacions científiques en l’àmbit de ciències de la salut, entre l’1 de febrer i el 30 de novembre de 2020, es van publicar més de 80.000 treballs relacionats amb la COVID-19, en la seva gran majoria, a revistes científiques. Per a la catedràtica de medicina preventiva i salut pública de la Universitat de València Ana María García, mai abans un problema específic de salut pública havia ocasionat per part de la ciència una atenció de dimensions similars, a tot el món i en tan poc temps.

“Les revistes científiques han canviat les seves pràctiques editorials, i el seu protagonisme en el món de la comunicació científica s’ha vist també afectat per la ràpida disseminació de dades, comentaris i crítiques a través de xarxes socials”, afegeix Ana María García. “És preocupant que la immediatesa o la velocitat de la publicació de les observacions científiques, mancada de filtres o sense els tamisos suficients, comporti la difusió de “pitjor” ciència, de resultats i conclusions equivocats per problemes metodològics no solucionats o fins i tot deliberadament esbiaixats o falsos”, conclou l’experta.

Per a la periodista científica Pampa García Molina, coordinadora de l’agència SINC, informar durant aquesta pandèmia no ha estat una tasca senzilla. “Potser aquest exercici de contenció i de responsabilitat davant del soroll s’ha convertit, per a molts periodistes –entre els quals m’incloc- en una de les tasques més àrdues, que han exigit paciència i cap fred en situacions de tensió informativa i de por de ciutadania en una gravíssima crisi social i sanitària. Era important no incrementar el soroll i el pànic”, reflexiona.

“La pandèmia ha exacerbat les necessitats i les dificultats pròpies de la nostra professió. Ha deixat a la vista les costures de redaccions en les quals no existeixen periodistes especialitzats en ciència i salut; o sí existeixen, però treballen en precari. També ha mostrat la bona feina d’excel·lents periodistes que s’han especialitzat en aquests temes sobre la marxa, durant els mesos de pandèmia, i ho han fet molt bé. Ha deixat a la vista l’enorme importància de la professionalitat a l’hora d’informar sobre ciència, i d’avantposar aquesta prioritat a l’impacte de la marca personal en xarxes socials”, conclou Pampa García Molina.

El llibre La ciencia impaciente durante la COVID-19, que es pot descarregar gratuïtament a través de www.esteve.org, sorgeix del debat virtual que va organitzar la Fundació Dr. Antoni Esteve l’1 de desembre de 2020 i que també va moderar el periodista científic d’El Periódico Michele Catanzaro. La sessió en línia també va reunir un panell de discutidores i discutidors entre els quals es trobaven les viròlogues Margarita del Val, del Centro de Biología Molecular del CSIC, i Ana Fernández Sesma, de l’Icahn School of Medicine at Mount Sinai, experts en epidemiologia i salut pública com Esteve Fernández, de l’Institut Català d’Oncologia, o el codirector del Global Health & Emerging Pathogens Institute, Adolfo García Sastre. Els van acompanyar també destacades i destacats periodistes científics, com Gonzalo Casino (Universitat Pompeu Fabra) i Gema Revuelta (Centro de Estudios de Ciencia, Comunicaicón y Sociedad).

Descarregar llibre i imatges de la portada i dels seu autors:

https://drive.google.com/drive/folders/1Ddd1ZJWCPDPAr-QMEsXZmf1VZWY592Om?usp=sharing

Veure resum Michele Catanzaro:

https://www.esteve.org/capitulos/8-covid-19-una-aceleracion-vertiginosa/

Veure el debat virtual La ciencia impaciente durante la COVID-19 a Youtube:

https://www.youtube.com/playlist?list=PLFnV713TmzpCiiLvY1Ff-9Nt1-02GVdCw

Llegir entrevista Núria Jar:

https://www.esteve.org/activities/entrevista-nuria-jar-covid19/