• Dels 2.077 experts citats en notícies científiques a El País i La Vanguardia el 2016, només 488 foren dones

  • L’estudi també adverteix de l’escassa autoria femenina de les informacions científiques

  • Elaborat pel Grupo de Estudios Avanzados de Comunicación de la URJC, inclou la participació de vuit experts

Les fonts científiques masculines citades per la premsa espanyola de referència tripliquen en nombre a les femenines. És una de les conclusions de l’estudi La visibilidad de las científicas españolas que ha elaborat el Grupo de Estudios Avanzados de Comunicación (GEAC) de la Universitat Rey Juan Carlos i que acaba de publicar la Fundació Dr. Antoni Esteve. El treball que ha dirigit el professor Pablo Francescutti confirma que, dels 2.077 experts que es van referenciar en els textos sobre ciència publicats per El País i La Vanguardia el 2016, 1.589 eren homes (76,51%) i 488 dones (23,49%). Aquesta dada aporta una base objectiva a les queixes de les investigadores amb motiu de la seva reduïda projecció pública.

Un altre paràmetre de visibilitat l’aporten les fotografies que il•lustren els textos. En els retrats de científics i en les fotos dels equips de recerca, la presència masculina també triplica a la femenina. La desigualtat és encara més notòria a les necrològiques, un gènere que permet posar en valor les contribucions d’investigadors recentment morts: les científiques que van merèixer un obituari no van arribar al 6% del total.

Aquestes discrepàncies guarden relació amb el repartiment desigual del treball a les redaccions, ja que la majoria de textos publicats foren elaborats per periodistes homes (sobre un total de 1.912 articles, 1.088 els firmaven homes mentre que només 416 eren d’autoria femenina). Interessa ressaltar que les redactores tendien a citar científiques amb més freqüència (el 34% de les fonts científiques en els seus textos eren científiques) que els redactors (només el 20% de les seves fonts expertes eren investigadores).

Si el 2009 un altre estudi del GEAC advertia de l’escassa presència de la ciència en els informatius de televisió espanyols (només l’1% de les notícies), aquesta vegada l’equip que lidera Francescutti ha quantificat la sub-representació de les científiques a la premsa de qualitat. Si les dones representen el 39% de la plantilla del sistema nacional d’R+D, segons l’informe Científicas en cifras 2015, la seva participació en posicions de responsabilitat segueix estant minoritària: a l’esfera acadèmica, les dones només ocupen el 21% de les càtedres, el 10% dels càrrecs de rector i el 21% dels llocs directius de les institucions de recerca. En els organismes públics de recerca, tot just suposen el 25% de la categoria més alta.

L’estudi s’estén a les revistes de moda i bellesa perquè, a diferència de la premsa –consumida per un públic eminentment masculí-, apel•len a una audiència femenina. L’anàlisi de les edicions de Telva i Elle del 2016 posa en relleu la manca de continguts científics en les seves pàgines, la majoria relacionats amb el benestar i la bellesa, i la resta amb patologies ginecològiques, avenços en nutrició i distincions a investigadores. Al contrari que amb els diaris, aquí prevalen les fonts femenines (62% del total). Però aquesta feminització es veu entelada pel fet que, en el 72,7% dels casos, les expertes no van ser interpel•lades com autores de troballes o innovacions sinó per comentar conceptes o l’estat del coneixement en la seva àrea.

Si els anteriors apartats es refereixen a la visibilitat passiva, és a dir, a la presència que atorguen els mitjans a les científiques, la blogosfera va permetre quantificar la visibilitat activa: la recerca de projecció pública per part de les pròpies investigadores. Naukas, plataforma digital que aglutina un gran nombre de comunicadores espanyoles de la ciència, comptava amb 124 col•laboradors, dels quals 25 eren científiques. El portal Scilogs acollia 39 blocaires, dels quals només quatre eren dones. I en els blocs allotjats a la plataforma Madri+d de la Comunitat de Madrid, de 108 registrats només onze els gestionaven investigadores.

Es conclou que la visibilitat de les científiques, sense ser marginal, és manifestament millorable. De cara al seu increment, es destaca l’aportació positiva dels premis a la recerca que organitzen mitjans de comunicació i empreses, en detriment del sexisme dels premis acadèmics. Se subratlla la conveniència de què els periodistes incorporin més expertes a la seva agenda de contactes i dediquin més entrevistes i obituaris a investigadores. L’estudi finalitza advertint que la condició de “club masculí” de la blogosfera posa en qüestió les esperances dipositades a internet per millorar la projecció pública de les científiques.

Les dades es van analitzar el 20 de novembre passat en un debat sobre periodisme científic organitzat per la Fundació Dr. Antoni Esteve a Madrid que va moderar el mateix Francescutti. Hi van participar els periodistes especialitzats en ciència Michele Catanzaro (El Periódico de Catalunya), Mónica G. Salomone (freelance), Antonio Villarreal (El Confidencial) i la científica blocaire Marta Macho (Mujeres con ciència), juntament amb quatre representants de l’àmbit acadèmic: María Casado (Observatori de Bioètica i Dret, Universitat de Barcelona), José Mª Martín Senovilla (Departament de Física Teòrica i Història de la Ciència, UPV/EHU), Juan José Moreno Balcázar (Departament de Matemàtiques, Universitat d’Almeria) i Mª Teresa Ruiz Cantero (Grupo de Investigación Salud Pública, Universitat d’Alacant).

Els punts de vista dels vuit participants d’aquest debat s’han incorporat a l’estudi del GEAC en aquesta nova publicació de la Fundació Dr. Antoni Esteve. La visibilidad de las científicas españolas ja es pot sol•licitar en paper o descarregar-se de forma gratuïta des de la seva pàgina web www.esteve.org.

Descàrrega material del llibre La visibilidad de las científicas españolas (Portada, autor, imatges del debat i taules i figures amb les dades més rellevants):

https://drive.google.com/drive/folders/1Wo3JdXBx3-sFPgt1guDscnZQ_x6qJXNU?usp=sharing