- Diferents professionals plantejen els biaixos de gènere que es produeixen en les seves disciplines
- A les dones se les etiqueta amb més freqüència de problemes de salut mental, però si a la depressió i la ansietat hi sumem l’alcoholisme i el suïcidi la prevalença és similar en ambdós sexes
- La publicació la coordina Maria Teresa Ruiz Cantero, catedràtica de medicina preventiva i salud pública de la Universitat d’Alacant
- El llibre es pot sol·licitar i descarregar gratuïtament des del web de la Fundació Dr. Antoni Esteve: https://www.esteve.org/libros/perspectiva-de-genero-en-medicina/
Tot i que diversos estudis científics conclouen que les dones que prenen medicaments cardiovasculars tenen entre 2 i 2,5 vegades més probabilitats de patir efectes secundaris i adversos que els homes amb el mateix fàrmac, els professionals sanitaris segueixen utilitzant les mateixes dosis per a ambdós sexes. Pel que a fa a l’infart, també s’ha demostrat el biaix diagnòstics que suposa per a les dones utilitzar el patró de símptomes masculí, que pot conduir a falsos negatius. Són només dos exemples de com els biaixos de gènere poden influir en l’atenció sanitària, en l’educació mèdica i en la recerca. La Fundació Dr. Antoni Esteve publica la monografia Perspectiva de genero en medicina, un nou llibre que aborda l’experiència d’aplicació de la perspectiva de gènere d’un grup de professionals de diferents especialitats dels àmbits assistencials i de recerca.
La monografia l’ha coordinat María Teresa Ruiz Cantero, catedràtica de medicina preventiva i salut pública de la Universitat d’Alacant, i sorgeix d’una taula rodona que es va realitzar a Barcelona el 2018 en què 24 professionals van tractar aquesta qüestió des de diferents disciplines, des de les malalties infeccioses, cardiovasculars i respiratòries fins a la nefrologia i la reumatologia, passant per la hipercolesterolèmia, la pediatria i la ginecologia i obstetrícia.
El biaix de gènere en l’atenció sanitària es produeix “quan a igual necessitat sanitària en homes i dones es realitza un major esforç diagnòstic o terapèutic en un sexe respecte a l’altre, podent contribuir a desigualtats en salut entre homes i dones”. El concepte va sorgir el 1991 arrel d’un article publicat a The New England Journal of Medicine. En ell es va detectar una diferència significativa segons el sexe en la realització d’angiografies coronàries en pacients dels hospitals de Harvard i New Haven per malaltia coronària, major en homes que en dones. Davant la presumpció errònia d’igualtat entre homes i dones en el decurs de la malaltia, en moltes ocasions la malaltia no se sospita en les dones.
De forma alternativa, s’ha plantejat que les dones i els homes tenen diferent perfil de salut pel fet de ser essencialment diferents en la seva biologia. “Per exemple, a les dones se les etiqueta amb més freqüència de problemes de salut mental, però si a la depressió i la ansietat hi sumem l’alcoholisme i el suïcidi la prevalença és similar en ambdós sexes”, explica María Teresa Ruiz Cantero. Abans del descobriment de l’Helicobacter pylori com a agent causal de l’úlcera pèptica, la prevalença en les dones es creia menor a la dels homes perquè es relacionava el risc amb patrons masculins com fumar tabac. També el tabac com a risc de malaltia pulmonar obstructiva crònica era la raó d’un diagnòstic menys freqüent en les dones, que s’ha superat amb la realització de les espirometries.
De la mateixa forma, també es poden produir infradiagnòstics en els homes. És el cas de l’osteoporosi, que suposa aproximadament un terç del total dels casos però se sospita i es busca més en les dones degut a la menopausa. Els biaixos de gènere en l’atenció sanitària, per tant, també es produeixen quan es pressuposen diferències en l’expressió de les malalties entre ambdós sexes que són errònies.
D’aquesta manera, ens trobem amb malalties de major prevalença en un sexe; malalties amb diferent edat d’inici, simptomatologia (com l’infart), resposta al tractament i pronòstic en un sexe respecte a l’altre i malalties úniques d’un sexe, associades a la reproducció.
“La perspectiva de gènere aporta la informació que ajuda a repensar per què i com els biaixos de gènere poden portar a un concepte erroni de certes malalties, sobretot en les dones, i influir en biaixos de gènere en el procés assistencial, tant en l’esforç diagnòstic (accés, demora i espera desigual a l’atenció sanitària oportuna des del començament dels símptomes, errors diagnòstics) com en l’esforç derivat (tipus d’estratègies terapèutiques, consum i despesa per sexe, i sobreprescripció de teràpies)”, conclou Cantero.
