• El llibre el coordina Ildefonso Hernández, exdirector general de salut pública de l’Estat espanyol
• Sorgeix d’una jornada que organitzà la Fundació Dr. Antoni Esteve i la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria
• “Les polítiques solen prioritzar l’assistència sanitària i descuidar les polítiques de guany en salut”, adverteix Hernández
• La publicació es pot sol•licitar i descarregar gratuïtament des de www.esteve.org
Quines prioritats hauria de tenir un govern en les seves polítiques de salut? Dotze experts en salut pública ofereixen als polítics un full de ruta per confeccionar la política més efectiva a l’hora de millorar la salut de la població. El llibre Definición de prioridades en las políticas de salud, que coordina l’exdirector general de salut pública Ildefonso Hernández, sorgeix d’una jornada de debat organitzada el 2015 a Barcelona per la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria.
Què entenem per salut? El concepte se sol associar amb el de malaltia, però ja són molts els que prefereixen relacionar-lo amb el benestar i la felicitat, ja que tot allò que ens envolta condiciona la nostra salut. Dins d’aquest abast d’ampli espectre, que inclou àrees tan diverses com l’educació o el treball, els governs han d’establir les seves polítiques públiques de salut. De moment, no existeix a Espanya una definició clara de les prioritats en salut pública. “Aquest model desprioritzat de salut –adverteix el catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Subirats– no és sostenible”.
Ricard Meneu, de la Fundació Instituto de Investigación en Servicios de Salud, obre el llibre subratllant la necessitat de definir l’objectiu de les polítiques de salut com a primer pas per poder establir un ordre de prioritats. “Què volem millorar, la salut en general, l’equitat o els grans condicionants de la salut?”. Aquesta seria, per a l’expert, la primera qüestió que un govern s’hauria de plantejar per determinar les seves polítiques. “Busquem millorar la salut d’aquells que estan pitjor per igualar-los a la mitja o millorar la salut global? En funció de l’objectiu, canviarà l’estratègia”, afegeix.
Per la seva banda, Beatriz González López-Valcárcel, catedràtica de mètodes quantitatius en economia de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, desgrana en el seu capítol les deu qüestions més rellevants que s’han de plantejar els polítics a l’hora de prioritzar en salut pública. Una priorització que, per a Joaquín Nieto, director de la Organització Internacional del Treball a Espanya, ha de comptar irremeiablement amb la participació dels ciutadans i els grups d’interès. “Tanmateix, els mecanismes de participació en els diferents àmbits sectorials i territorials, i en les actuacions d’informació, prevenció i promoció de la salut estan per definir en el nostre país”, adverteix.
Quines polítiques prioritzar? Soledad Márquez Calderón, també de la Fundació Instituto de Investigación en Servicios de la Salud, considera prioritàries les polítiques sobre determinants socials de la salut i, dins d’aquestes, tres àrees més urgents: l’habitatge, la renda bàsica i la infantesa. Sebastián Mora, secretari general de Cáritas España, secunda la seva postura i considera prioritàries les mesures sobre l’exclusió severa: “La gran bretxa és l’exclusió de la salut, per això és necessari potenciar el capital social en aquesta materia”, conclou.
En el llibre intervenen també, entre d’altres, el catedràtic de medicina preventiva i salut pública de la Universitat Autònoma de Barcelona Miquel Porta, el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas, i la consellera del Consejo de Seguridad Nuclear i exministra de medi ambient Cristina Narbona. Definición de prioridades en las políticas de salud es pot sol•licitar i descarregar gratuïtament des de la pàgina web de la Fundació Dr. Antoni Esteve: www.esteve.org.
