Jan222019
NotíciesPremsa

  • “Sorprendria saber que fins fa poc els metges no estaven en absolut formats en com interpretar la literatura mèdica”

  • És el fundador de la metodologia que busca aconseguir que les decisions mèdiques es fonamentin en dades científiques i no en suposicions o creences

  • Guyatt va visitar Barcelona com a protagonista de l’últim Meet the expert de la Fundació Dr. Antoni Esteve

  • Videoentrevista realitzada per Indagando TV disponible a https://youtu.be/p6BXUrgpxwI

“Està sorgint un nou paradigma en la pràctica mèdica”. Amb aquesta afirmació, el professor de la Universitat McMaster de Canadà Gordon Guyatt encunyava el 1992 a la revista JAMA la medicina basada en l’evidència, una nova metodologia que ha resultat clau en la presa de decisions mèdiques. “Ser capaços de mirar críticament la literatura mèdica per distingir entre l’evidència de major i menor qualitat, per poder distingir entre evidència fiable i menys fiable i poder prendre decisions sobre la base de l’evidència més fiable”. Així defineix el concepte el seu propi creador en una entrevista realitzada per Indagando TV durant l’últim Meet the expert de la Fundació Dr. Antoni Esteve, en col•laboració amb el Centre Cochrane Iberoamericà, i que es troba disponible al canal de Youtube @esteveorg.

Ni les noves formes d’obtenir dades que aporta el Big Data ni l’aplicació de la intel•ligència artificial aconseguiran modificar les bases d’un mètode tan sòlid, assegura Guyatt. La medicina basada en l’evidència va desmuntar que prendre vitamines antioxidants com la C o la E reduís la probabilitat de tenir càncer o malalties cardiovasculars. “Si només creguéssim en el Big Data, tots estaríem prenent-les, però no serviria de res. Quan es van realitzar els assaigs aleatoris i es van assignar a l’atzar les persones que prenien o no prenien vitamines antioxidants, es va veure que al final no hi havia cap diferència. Les diferències a l’hora de tenir menys càncer o un menor risc cardiovascular radiquen en aspectes com l’estrès, l’estatus socioeconòmic, la dieta o l’exercici”, apunta el científic. 

La medicina basada en l’evidència també ha posat en dubte estudis tan coneguts com el que va realitzar l’Organització Mundial de la Salut afirmant que la carn vermella processada era cancerígena. Guyatt i els seus col•laboradors van publicar el 2015 un article al Financial Times en què es feia ressò d’altres treballs que afirmaven que la carn vermella era una bona font de nutrició i demanaven a l’OMS que revisés les seves conclusions de forma immediata.

Una lectura crítica de la literatura mèdica també ha servit per qüestionar tractaments tan estesos com la utilització de la teràpia hormonal substitutòria durant la menopausa. “Les guies de pràctica clínica deien el mateix. Les dones l’havien de prendre per reduir el risc de complicacions cardíaques. Si totes les directrius s’haguessin basat en la medicina basada en l’evidència, s’hauria d’haver dit a les dones ‘Potser la teràpia de reemplaçament hormonal redueix el seu risc cardiovascular, però no n’estem segurs. Potser augmenta el seu risc de càncer de mama, però no n’estem segurs. Potser ajuda els seus ossos i redueix les fractures, però no n’estem segurs. Sabent tot això, segueix estant interessada en prendre la teràpia hormonal substitutòria?”, planteja Guyatt.

Va ser a principis del segle XX, amb la tragèdia de la talidomida, quan la població es va adonar de la necessitat d’examinar els tractaments amb una major efectivitat, per arribar a estar segurs de que els tractaments fossin més beneficiosos que nocius. “A la gent li sorprendria saber que fins fa poc els metges no estaven en absolut formats en com interpretar la literatura mèdica”. Ara, poc a poc, els professionals de la salut comencen a integrar la medicina basada en l’evidència a la seva pràctica clínica, però també amb la participació d’un pacient informat que haurà de decidir sobre el seu propi tractament quan l’evidència sigui un dubte.

Nascut el 1953, Gordon Guyatt és ja un dels 20 científics més citats de la història. Va dirigir del 1990 al 1997 el programa de residents en l’especialitat mèdica de medicina interna a la Universitat McMaster. Aquest programa li va servir de laboratori per desenvolupar i provar una educació focalitzada en la medicina basada en proves. Des del 1993 dirigeix el workshop de Pràctica Clínica Basada en l’Evidència de la mateixa universitat, l’objectiu de la qual és incorporar els principis basats en l’evidència a la pràctica clínica. El 2016, Guyatt fou inclòs al Canadian Medical Hall of Fame, la menció que des del 1994 reconeix la tasca dels canadencs que han contribuït a la comprensió de les malalties i a millorar la salut de les persones.