• Professors d’universitats catalanes i italianes defensen el seu ús per millorar l’atenció al pacient

  • Cada cop més articles científics advoquen per l’ús de la literatura, el cinema, les arts plàstiques o la música en els currículums mèdics

  • La publicació la coordinen Carlo Orefice, de la Università di Siena, i Josep-Eladi Baños, de la Universitat Pompeu Fabra

William Osler, el pare de la medicina moderna, ja insistia fa un segle en la necessitat de que els professionals de la medicina es preocupessin més dels seus pacients que de les característiques especials de les seves malalties. Tanmateix, els avenços tecnològics en imatge mèdica, biologia molecular, cirurgia i farmacologia han millorat de tal forma el diagnòstic i els tractaments que la temptació és centrar-se quasi exclusivament en la vessant biològica de la malaltia. Ara, una nova publicació de la Fundació Dr. Antoni Esteve reivindica el paper de les humanitats en la formació dels professionals de la salut. The role of humanities in the teaching of Medical students la coordinen Carlo Orefice, del departament d’educació, ciències humanes i comunicació intercultural de la Università di Siena, i Josep-Eladi Baños, del departament de ciències experimentals i de la salut de la Universitat Pompeu Fabra.

Cada cop més articles científics advoquen per l’ús de la literatura, el cinema, les arts plàstiques o la música en el currículums mèdics. Tanmateix, aquest enfocament requereix un grau de consens entre els educadors en ciències mèdiques i els acadèmics de les disciplines humanístiques. Aquest llibre recull les conferències i discussions de 20 professors d’universitats espanyoles i italianes que van participar en una jornada organitzada el 2017 a Siena per la Fundació Dr. Antoni Esteve, la Università di Siena i la Universitat Pompeu Fabra.

“Repensar les humanitats mèdiques podria ajudar els estudiants de medicina no només a aconseguir una millor comprensió de la malaltia sinó que també podria ajudar-los a proporcionar una atenció més integral i empàtica envers els seus pacients”, afirma Orefice en el seu capítol del llibre. Com a professor interessat en noves teories i mètodes d’ensenyament en ciències, aposta pel coneixement mutu. “La història de la ciència necessita ser contínuament repensada de la mateixa forma que els nous descobriments fan necessari reinterpretar el coneixement. És per això que la medicina i les humanitats es necessiten mútuament”.

Per a Josep-Eladi Baños i Elena Guardiola, ambdós del departament de ciències experimentals i de la salut de la Universitat Pompeu Fabra, la incorporació de les humanitats en el currículum mèdic pot contribuir a una medicina més humana i eficient. Tot i que reconeixen que no és fàcil incorporar aquestes matèries en els voluminosos temaris de les facultats de medicina, plantegen en el seu capítol algunes estratègies per tal de sortejar l’obstacle. Un exemple és l’ús de materials formatius menys tradicionals, com les pel•lícules o les sèries de televisió que aborden dilemes ètics al voltant de la medicina i la ciència.

Així, Amàlia Lafuente, metgessa i escriptora de ‘thrillers’ mèdics, explica en el llibre les diferències entre escriure articles científics i novel•les de ficció i les dificultats que comporta compaginar ambdues facetes. Per la seva banda, Lucia Zannini, del departament de ciències biomèdiques i salut de la Università di Milano, parla sobre l’escriptura reflexiva des d’un punt de vista pedagògic. “Escriure sobre una experiència permet els pacients explicar i analitzar les seves experiències, i llegir sobre les experiències d’altres pot ajudar els estudiants a comprendre-les millor”, conclou Zannini.

Els efectes de la música en el cervell i com la neurociència pot ajudar a entendre’ls és l’àmbit d’estudi de Claudia Vinciguerra i Antonio Federico, del departament de medicina, cirurgia i neurociència de la Università di Siena. En el seu capítol, aporten els últims estudis que demostren com la música pot ajudar en la rehabilitació dels pacients amb malalties neurològiques com la demència, el Parkinson o l’esclerosi múltiple.

L’ús de pel•lícules populars en l’ensenyament de la farmacologia, la importància de la història en la relació metge-pacient o l’ús de la pintura per estimular les eines d’observació i l’ull clínic dels estudiants són altres experiències de formació que inclou aquesta nova publicació de la Fundació Dr. Antoni Esteve sobre el rol de les humanitats en l’ensenyament de la medicina. El llibre es pot sol·licitar i descarregar de forma gratuita des de la pàgina web de la Fundació Dr. Antoni Esteve: https://www.esteve.org/libros/the-role-of-humanities-in-the-teaching-of-medical-students/