GONZALO CASINO / @gonzalocasino / gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com
Sobre la reescriptura d’història de la humanitat a la llum de la genòmica
La història de la humanitat s’inicia molt abans del que ens ensenya la historiografia. La peripècia de l’home anatòmicament modern, des dels seus orígens a Àfrica fa uns 200.000 anys, no pot entendre’s totalment sense les recents aportacions de la genètica evolutiva. Amb l’anàlisi de l’ADN de restes humanes de fa milers d’anys, s’han pogut resoldre alguns interrogants sobre els quals l’arqueologia només podia aportar conjectures. Aquestes noves troballes, que se succeeixen vertiginosament, estan ajudant a situar i datar algunes fites prehistòriques i aclarir qüestions com les migracions, la domesticació d’animals i plantes, o les relacions amb els neandertals i altres parents genètics.
L’auge de la paleogenètica es basa en el fet que l’ADN pot “sobreviure” en fragments de teixit biològic de fa milers d’anys, ser analitzat i comparat amb altres mostres. Amb les dades genètiques de molts humans antics i moderns s’han pogut confirmar la hipòtesi migracionista. La població europea, per exemple, està formada pels descendents d’una primera onada de caçadors-recol·lectors que van abandonar Àfrica fa més de 60.000 anys i es va dispersar per gairebé tothom; una segona onada d’agricultors que van sortir del Pròxim Orient (on es va inventar l’agricultura) fa uns 10.000 anys, i una tercera de pastors nòmades que van emigrar de l’actual Kazakhstan i les estepes russes fa uns 5.000 anys. Aquests últims van estendre per Europa i Àsia les llengües indoeuropees que avui parla la meitat de la població, juntament amb algunes innovacions com el bronze, l’ús del cavall i la roda, els teixits de llana o el comerç a llarga distància, a més de nous déus, mites i regles per a l’herència.
L’anàlisi de l’ADN ha revelat, entre altres coses inesperades, que quan els primers homes moderns van arribar al Pròxim Orient, els nostres cosins neandertals ja eren allà des de feia diversos centenars de milers d’anys. Totes dues espècies es van creuar i, per això, pràcticament tots els humans actuals tenim en el nostre genoma al voltant un 2% d’origen neandertal i, en el cas d’altres poblacions, principalment asiàtiques, també d’altres cosins genètics, com són els denisovans. Totes aquestes troballes estan tirant per terra algunes idees preconcebudes i ajudant a reescriure la història de l’espècie.
La periodista científica sueca Karin Bojs ha escrit una documentada i amena història, Mi gran familia europea, que es remunta a uns 54.000 anys, data en la qual els genetistes daten que els humans moderns es van trobar i van barrejar amb els neandertals en algun lloc del Pròxim Orient. Encara que una de les línies conductores del llibre és la cerca dels seus ancestres, la història que ens explica Bojs té un focus més ampli i està teixida amb les dades de més de dos centenars d’articles de paleogenètica i 70 entrevistes a científics per a interpretar tota aquesta informació. Gràcies a l’anàlisi de l’ADN es pot saber, per exemple, que els humans moderns ja van sortir de l’Àfrica amb robes (la prova, en aquest cas, és indirecta, a través de l’anàlisi genètica dels polls, que mostra que el vestit humà existeix des d’almenys 107.000 anys). També s’ha pogut calcular que els gens i les poblacions humanes es van desplaçar a una velocitat d’un quilòmetre per any, encara que les migracions es van produir a salts. I, gràcies a la seqüenciació de milers de genomes, l’immens puzle de l’aventura humana es va completant amb peces que l’arqueologia i la lingüística no poden aportar. El Nobel de Fisiologia i Medicina atorgat el 2022 al genetista Svante Pääbo, que va ser qui va completar el genoma dels neandertals, entre altres fites, no fa sinó reconèixer tot el que està aportant la paelogenètica a la medicina, i també a la història.
Autor
Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d’Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999.
———————————–
Columna patrocinada per la Fundació Dr. Antoni Esteve en col·laboració amb IntraMed.
