POL MORALES VIDAL | Article original
Any 2004. Només el 13% dels catedràtics de les universitats espanyoles eren dones, tot i que representaven el 59% del total de llicenciats. Han passat 16 anys des de que la Fundació Dr. Antoni Esteve i l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona van presentar dades tan demolidores com aquesta en el document Dones i ciència i no sembla que la situació hagi millorat gaire. L’últim informe Científicas en cifras de 2017, per exemple, situa en el 21% el percentatge de catedràtiques. Un augment irrisori que es fa visible en moltes altres esferes, com és el cas de la visibilitat de les dones científiques en els mitjans de comunicació.
Només cal fer memòria immediata dels noms que han estat al capdavant de la comunicació durant la pandèmia de COVID-19. Tret de casos concrets, com el de la viròloga Margarita del Val, la majoria d’experts que han aparegut en els mitjans de comunicació per tractar de donar una resposta científica a aquesta crisi sanitària sense precedents han estat homes. No és un fet casual. En l’agenda dels professionals de la informació predominen els científics, en masculí, tal i com va revelar l’últim estudi elaborat pel Grupo de Estudios Avanzados de Comunicación de la Universitat Rey Juan Carlos amb la Fundació Dr. Antoni Esteve. Dels 2.077 experts que es van referenciar en els textos sobre ciència publicats per El País i La Vanguardia el 2016, 1.589 eren homes (76,51%) i 488 dones (23,49%). En altres paraules, les fonts científiques masculines citades per la premsa espanyola de referència tripliquen en nombre a les femenines.
L’estudi La visibilidad de las científicas españolas, dirigit pel professor Pablo Francescutti, també analitza un petit detall a simple vista però que esdevé un altre important paràmetre de visibilitat: les fotografies que il·lustren els textos periodístics. En els retrats de científics i en les fotos dels equips de recerca, la presència masculina també triplica a la femenina. La desigualtat és encara més notòria a les necrològiques, un gènere que permet posar en valor les contribucions d’investigadors recentment morts: les científiques que van merèixer un obituari no van arribar al 6% del total.
Aquestes discrepàncies guarden relació amb el repartiment desigual del treball a les redaccions, ja que la majoria de textos publicats foren elaborats per periodistes homes (sobre un total de 1.912 articles, 1.088 els firmaven homes mentre que només 416 eren d’autoria femenina). Interessa ressaltar que les redactores tendien a citar científiques amb més freqüència (el 34% de les fonts científiques en els seus textos eren científiques) que els redactors (només el 20% de les seves fonts expertes eren investigadores).
L’estudi s’estén a les revistes de moda i bellesa perquè, a diferència de la premsa –consumida per un públic eminentment masculí-, apel·len a una audiència femenina. L’anàlisi de les edicions de Telva i Elle del 2016 posa en relleu la manca de continguts científics en les seves pàgines, la majoria relacionats amb el benestar i la bellesa, i la resta amb patologies ginecològiques, avenços en nutrició i distincions a investigadores. Al contrari que amb els diaris, aquí prevalen les fonts femenines (62% del total). Però aquesta feminització es veu entelada pel fet que, en el 72,7% dels casos, les expertes no van ser interpel·lades com autores de troballes o innovacions sinó per comentar conceptes o l’estat del coneixement en la seva àrea.
Si els anteriors apartats es refereixen a la visibilitat passiva, és a dir, a la presència que atorguen els mitjans a les científiques, la blogosfera va permetre quantificar la visibilitat activa: la recerca de projecció pública per part de les pròpies investigadores. Naukas, plataforma digital que aglutina un gran nombre de comunicadores espanyoles de la ciència, comptava amb 124 col·laboradors, dels quals 25 eren científiques. El portal Scilogsacollia 39 blocaires, dels quals només quatre eren dones. I en els blocs allotjats a la plataforma Madri+d de la Comunitat de Madrid, de 108 registrats només onze els gestionaven investigadores.
Davant d’aquesta invisibilitat de les dones científiques i després d’organitzar un debat sobre periodisme científic al respecte, la Fundació Dr. Antoni Esteve va decidir donar suport a dues iniciatives amb mitjans de comunicació que van néixer amb l’objectiu d’ampliar els noms de dones en l’agenda mediàtica. Per una banda, el 2018 es posava en marxa amb El País el consultori Nosotras respondemos, en col·laboració amb la Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas. Des d’aleshores, cada setmana una científica dóna resposta a una qüestió que plantegen els lectors i lectores del diari a través del correu electrònic o les xarxes socials. Més de 100 articles de divulgació científica elaborats exclusivament per científiques espanyoles i que no només donen a conèixer la seva tasca professional sinó també la dels centres de recerca en què treballen.
Per altra banda, també el 2018, i coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, la Fundació Dr. Antoni Esteve i El Periódico van obrir la Xarxa de Científiques Comunicadores, mitjançant la integració de quinze expertes de l’àmbit iberoamericà entre les firmes d’opinió del diari. L’objectiu d’aquesta altra iniciativa ha estat potenciar la participació de les investigadores en el debat públic i incrementar la seva presència a la premsa. Des d’aleshores, el rotatiu ha publicat 85 articles que han permès conèixer noves autores i consolidar-ne unes altres. Dos projectes consolidats, que van sorgir com a demanda d’un estudi i una jornada de debat, i que volen contribuir en la millora de la visibilitat de les dones científiques.
