M. ANTÒNIA JULIÀ BERRUEZO | FÈLIX BOSCH LLONCH | Article original

Per primera vegada en aquest segle una crisi sanitària està afectant, en magnitud i extensió insospitades, tota la població humana del planeta. És una pandèmia que ràpidament ha traspassat l’entorn sanitari per abastar tots els àmbits de la societat, si bé la salut ha estat la prioritat per afrontar-la. S’hi han implicat un nombre ingent de professionals de la salut, que han necessitat material de protecció, eines de diagnosi i tractaments diversos per desenvolupar la seva activitat. En tractar-se d’un virus fins ara desconegut, es planteja una nova necessitat a part de la purament assistencial: cal cercar formes de prevenció, diagnòstic i tractament que siguin específiques per a aquest virus. Per tant, caldria introduir una primera reflexió sobre la importància de la, sovint oblidada, recerca científica.

D’altra banda, sense cap mena de dubte, els mitjans de comunicació han adquirit un protagonisme cabdal en haver d’informar contínuament sobre la pandèmia. La ciutadania segueix atenta la informació que li arriba per xarxes socials, premsa, ràdio, televisió i internet, així com a través de múltiples rodes de premsa i entrevistes amb els protagonistes. En aquesta comunicació de la informació sorgeix una segona reflexió, no menys important, que és sobre el llenguatge. La malaltia provocada per la pandèmia ha estat etiquetada com a COVID-19 (sigla de l’anglès coronavirus disease amb la xifra 19, en referència a l’any 2019 en què va sorgir) i se sap que és provocada pel coronavirus associat a la COVID-19, també anomenat SARS-CoV-2 (coronavirus-2 de la síndrome respiratòria aguda greu, de la sigla anglesa SARS, severe acute respiratory syndrome), per diferenciar-lo del SARS-CoV, identificat fa uns disset anys.

Interessants iniciatives han defensat la importància de l’idioma i del llenguatge en aquesta pandèmia, per la necessitat d’unificar criteris i d’emprar correctament la terminologia. S’ha reclamat que els pacients puguin expressar-se i rebre assistència en el seu idioma, siguin llengües autòctones o llengües minoritàries (1). En català, des del TERMCAT s’ha generat un diccionari en línia (amb denominacions, definicions i notes, que inclou els equivalents en castellà, anglès, francès i portuguès); actualment conté un centenar de termes relacionats amb la pandèmia, però es preveu que superi les 400 entrades (2). En el camp de la terminologia en llengua espanyola cal destacar la iniciativa impulsada per Tremédica i Cosnautas, amb la publicació electrònica d’un exhaustiu Glosario inglés-español de COVID-19 amb més de 3.200 entrades de diverses disciplines (3).

Seguint la reflexió sobre la importància de la terminologia en la recerca científica, voldríem recordar l’existència del Diccionari de recerca clínica de medicamentsque va ser fruit d’una iniciativa compartida entre el TERMCAT i la Fundació Dr. Antoni Esteve. Es va publicar en paper el 2014 (3) i està també disponible en línia (4). A causa de la rellevància actual de la recerca durant la pandèmia de COVID-19 i de la necessitat d’investigar nous fàrmacs, antivírics i vacunes, creiem oportú recuperar i recordar alguns dels termes d’aquest diccionari, amb la idea de recomanar-ne l’ús adequat. A continuació, i per criteris estrictament subjectius, en destaquem una vintena (*amb l’asterisc s’assenyala la forma catalana incorrecta):

  1. aleatorització, en lloc de l’anglicisme *randomització

  2. anàlisi, tot recordant que és un terme femení (una anàlisi, les anàlisis)

  3. assaig clínic, per recordar que en contextos tècnics és més habitual el plural assaigs que no pasassajos

  4. assaig amb cegament doble, en lloc de *assaig en doble cec

  5. avaluació d’experts, en lloc del mot anglès peer review

  6. biaix, quan ens referim al sesgo del castellà

  7. cribratge, en lloc de screening o *cribatge

  8. efecte romanent, en lloc de carry-over

  9. esdeveniment advers, en lloc de *event o *aconteixement advers

  10. estudi pivot, en lloc de estudi *pivotal

  11. fàrmac d’imitació, en lloc de fàrmac me-too

  12. grandària de la mostra, en lloc de *tamany de la mostra

  13. llista de comprovació, en lloc de checklist

  14. medicament, més habitual que medecina

  15. medicament supervendes, en lloc del terme anglès blockbuster

  16. metanàlisi, en lloc de *metaanàlisi (i recordant que és un mot femení)

  17. monitoratge d’un estudi o dels malalts, en lloc de *monitorització

  18. període de depuració, en lloc del mot anglès washout o de *període de blanqueig

  19. període de tempteig, en lloc del mot anglès run-in

  20. prova de concepte, en lloc de proof-of-concept

  21. serendipitat, en lloc de *serendipia

  22. test/testar, per recordar que, amb aquest sentit, en plural és més habitual tests que testos

Per concloure, la crisi per la pandèmia de la COVID-19 ha fet ressorgir moltes necessitats i ha evidenciat les mancances entorn de l’àmbit sanitari. Tanmateix, no s’haurien d’excloure altres enfocaments entre els quals, sens dubte, l’ús de llengua i la correcta terminologia mereixen un lloc i una reflexió destacats.

Referències bibliogràfiques

  1. Institut canadien de recherche sur les minorités linguistiques. La importància de les llengües de comunicació i servei en el context de la COVID-19 [Internet]. Moncton (NB): Université de Moncton (Canadà); 2020 [consultat el 10 de maig 2020]

  2. TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Termes del coronavirus [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)

  3. Saladrigas MV, Navarro FA, Gómez Polledo P (2020). Glosario de covid-19 (EN-ES). Tremédica-Cosnautas. 

  4. Bosch F, Baños JE, Cobos A. Diccionari de recerca clínica de medicaments. Barcelona: Termcat i Fundació Dr. Antoni Esteve, 2014. (es poden sol·licitar exemplars impresos gratuïts a fundacion@esteve.org)

  5. TERMCAT i Fundació Dr. Antoni Esteve. Diccionari de recerca clínica: farmacologia. Diccionari en línia, 2012.