CARME BORRELL | Article original

‘Construint salut’ és el títol d’un informe publicat el 2007 pel National Heart Forum del Regne Unit que em sembla molt útil com a punt de partida per a aquest article. L’entorn físic on vivim, que inclou l’entorn natural (clima, geografia) i l’entorn construït (habitatge, urbanisme) influencia la nostra qualitat de vida i per tant la nostra salut. La planificació urbana acaba determinant els llocs on les persones viuen, treballen, es relacionen i es diverteixen i, per això, és necessari que una de les seves característiques sigui fomentar la salut de la població.

Tal com explica l’expert en demografia Antonio López-Gay, el metge Pere Felip Monlau, ja l’any 1841, va destacar en el seu informe ‘Abajo las Murallas!!!’ (de Barcelona) que l’entorn urbà està relacionat amb el benestar de les persones. Més endavant, també Ildefons Cerdà va assenyalar la importància de la urbanització per fer créixer el benestar individual i la felicitat col·lectiva.

Contaminació, trànsit i soroll

Hugh Barton, expert en planificació urbana i salut, considera que la salut aporta una motivació lògica que dona coherència al disseny i ordenació de l’espai. Assenyala, per exemple, com les agendes sobre el canvi climàtic i l’augment de l’obesitat poden acabar en polítiques integrades. Ho mostra amb l’ús del cotxe, ja que aquest funciona amb combustibles fòssils i produeix emissions, i al mateix temps és un element que facilita la inactivitat física. Per tant, les polítiques que fomentin anar a peu o amb bicicleta (el que anomenem mobilitat sostenible), acaben millorant la salut de les persones, les ciutats i el planeta.

Segons el Glasgow Centre for Population Health, la influència de l’entorn construït en la nostra salut es produeix a través de diferents aspectes. En primer lloc, la qualitat de l’aire. És ben sabut que la contaminació de l’aire que respirem està relacionada amb l’augment de malalties, com per exemple les malalties respiratòries, les cardiovasculars, o inclús la mortalitat. En ciutats com les nostres, aquesta contaminació està produïda fonamentalment per la circulació de vehicles motoritzats. Un segon aspecte és el trànsit, l’ús de vehicles, i sobretot de motocicletes, és una causa de lesions i defuncions important, sobretot en les persones més joves. En tercer lloc, el soroll. Els alts nivells de soroll afecten les hores de son i poden repercutir en la salut mental. A Barcelona, ​​el soroll té dues causes importants: el soroll nocturn en alguns barris on hi ha un impacte important del turisme i l’oci nocturn, com per exemple Ciutat Vella, Poble-sec i Gràcia, i el soroll produït pels vehicles en els barris on hi ha més trànsit, com l’Eixample.

Vivenda i organització dels barris

Altres aspectes que es deriven de la planificació urbana i tenen influència en la salut són l’habitatge i l’organització dels barris. Ja hem comentat anteriorment com l’habitatge té influència en la salut de la població, tant els seus aspectes físics (aïllament, humitats, mala ventilació…) com els seus aspectes socials (la falta d’assequibilitat de l’habitatge a causa del cost del mateix). El barri també és important, ja que la configuració d’aquest pot fomentar més o menys la qualitat de vida. Barris que tinguin espais segurs per caminar, parcs o places amb zones verdes, espais on el trànsit és limitat (com les superilles de Barcelona) o aquells amb els equipaments necessaris per a la vida diària (escoles, centres de salut, comerços amb oferta d’alimentació saludable, espais per jugar o fer esport) seran barris més saludables. D’altra banda, barris on les relacions socials són abundants, amb organitzacions i espais que les fomenten, seran també barris rics en benestar.

De fet, hi ha abundant bibliografia científica que relaciona els espais verds amb la salut física i mental. La proximitat a establiments que venen alimentació saludable a preus accessibles, la menor densitat d’establiments ‘fast-food’, la mobilitat sostenible i l’activitat física estan relacionats amb la disminució de l’obesitat i la millora de la salut. El foment de la mobilitat sostenible dependrà de l’existència d’espais per portar-la a terme i de la proximitat dels equipaments que utilitzem.

Per tots aquests motius, la interrelació entre la planificació urbana i les polítiques de salut pública és més que necessària, en benefici no només del benestar de la població sinó també del nostre planeta.