El 50% dels entorns escolars superen els límits de contaminació que fixa la Unió Europea. Això afecta el neurodesenvolupament de les nenes i nens, tal i com va demostrar l’ambientòloga Ioar Rivas en una sèrie d’estudis pioners a ISGlobal, a Barcelona.
El 20 de desembre de 2022 a les 18.30 hores, Ioar Rivas va participar en una nova Conversa de Salut amb El Periódico que forma part de la sèrie Converses de Salut que impulsen la Fundació Dr. Antoni Esteve i El Periódico.
Nascuda a Vic el 1986 i crescuda a Manlleu, Rivas es va estrenar com a investigadora en el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), avui integrat a ISGlobal. El seu “superpoder” com a científica és l’experiència desenvolupada en mesurar la concentració de contaminants en l’aire.
Va començar a fer-ho en una investigació amb dones embarassades a Sabadell i després es va especialitzar durant una estada a Queensland University of Tehnology a Brisbane (Austràlia).
Aquesta habilitat la va portar a indrets més inesperats, des de Moçambic fins a Sao Paulo, on va mesurar l’exposició a la pol·lució de diferents col·lectius. Després del seu doctorat, va treballar a la Universitat de Surrey i en el King’s College de Londres, ambdós al Regne Unit, on va expandir les seves mesures a una altra font de contaminació: les partícules ultrafines emeses pels tubs d’escapament dels cotxes.
Des del 2019, Rivas ha tornat a ISGloblal, on treballa a BISC, un estudi sobre l’impacte de la contaminació en més de 1000 dones embarassades, i més tard en els seus fills i filles. Els més grans ja tenen 4 anys i ja es poden entreveure algunes conclusions.
Per exemple, es veuen canvis estructurals en el cervell dels nens amb major exposició des de l’estat de fetus. “Són canvis superpetits de volum, no són problemes clínics. Però s’ha de veure si són irreversibles”, constata la investigadora.
Rivas va participar ella mateixa com a voluntària en l’estudi BISC, durant el seu embaràs. Com l’afecta personalment la consciència de respirar contaminació? “Si tinc una alternativa per caminar en un lloc amb menys cotxes, intento anar per allà, però no sempre ho penso. L’individu pot controlar alguna cosa, però no tot”, conclou.
