El preu és elevat i els tractaments llargs, i per tant, generen situacions d’estrès i angoixa

CARME BORRELL | Article original

L’Enquesta de Fecunditat d’Espanya del 2018 va posar en evidència que el 88% de les dones entre 18 i 30 anys no han tingut cap fill o filla. L’edat mitjana de la primera maternitat és als 32. Al llarg dels anys la fecunditat ha disminuït i entre els motius principals d’aquest fet s’han d’assenyalar les condicions de vida, com l’atur elevat en les persones joves, la falta d’un recolzament real a la conciliació entre la vida familiar i laboral, el treball precari o el difícil accés a la vivenda, causes que fan difícil tirar endavant el projecte reproductiu.

D’altra banda, s’ha de tenir en compte que hi ha parelles que tenen dificultats biològiques per poder tenir fills (al voltant d’1 de cada 5), cosa que augmenta a mesura que l’edat de les dones és més gran. També és important el canvi en les unitats de convivència de la nostra societat, que fa que hi hagi, cada vegada més, dones soles o dones amb parella femenina que vulguin tenir descendència.

Per tot això, les tècniques de reproducció humana assistida, sobretot la fecundació in vitro i la inseminació artificial, han experimentat una demanda creixent. L’últim informe sobre aquestes tècniques, referit a l’any 2016, posa en evidència que un 8% dels naixements (37.503) es van aconseguir mitjançant aquestes tècniques. Sobretot, s’utilitza la fecundació in vitro i en dones de més de 35 anys. És important tenir en compte que el percentatge d’eficàcia de les tècniques és baix, fluctuant entre un 10% i un 38,4% segons la tècnica concreta en la fecundació in vitro i al voltant del 12% en la inseminació artificial. Per tant, la reproducció assistida és dificultosa per a les dones, ja que requereix temps i un alt cost econòmic.

Es pot assenyalar que la legislació vigent sobre reproducció assistida és del 2006 i l’Estat espanyol és un dels països líders en aquest tema. El 2015 una resolució del Parlament de Catalunya sobre el sistema públic de salut instava a garantir els tractaments de reproducció assistida a les dones amb parella femenina o sense ella i, per tant, ampliava la cartera de serveis que el PP havia retallat l’any 2013. Però avui dia, aquestes tècniques les proveeixen fonamentalment els centres privats.

Així, l’informe citat mostra que 209 dels 291 centres són privats (71,8%), i a Catalunya la xifra s’eleva a un 77%. Si tenim en compte que els preus són elevats (entre 5.000 i 10.000 euros per a la fecundació in vitro i entre 500 i 1.000 euros per a la inseminació), està clar que hi ha una barrera econòmica per accedir a aquests tractaments. A més, els centres públics que fan fecundació in vitro són pocs, i per tant, les llistes d’espera són molt llargues.

Totes aquestes dades mostren les dificultats que hi ha per poder accedir a aquests tractaments, i que una vegada que la dona hi té accés, els tractaments són llargs i, per tant, generen situacions d’estrès i angoixa. S’haurà de continuar avançant per poder facilitar l’accés real a la reproducció a tota la població i ajudar les dones que en són beneficiàries.

*Doctora. Membre de la Xarxa de Científiques Comunicadores. Experta en salut pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.