No es pot estigmatitzar cap professió, ni classe, ni gènere, ni opció sexual
CARME VALLS | Article original
El dret a la salut de les dones es va haver de reivindicar com una necessitat separada de la salut global de la població, ja que l’atenció a les diferències a l’hora d’emmalaltir de dones i homes no es tenien en compte dins de les ciències de la salut. La data del 28 de maig, com a Dia Internacional per a la Salut de les Dones, va ser proposada ja fa més de 30 anys per la Xarxa de Salut i Dones Llatinoamericanes i del Carib, amb la doctora Isabel Matamala al capdavant, per exigir els drets a la salut sexual i reproductiva de les dones, una atenció digna de l’embaràs i el part i el dret a l’avortament.
Tot i que la consecució d’aquests drets ha sigut molt irregular o inexistent en molts llocs de Llatinoamèrica, la celebració d’aquest dia s’ha estès a tot el món. Les pioneres ens van ensenyar que visibilitzar la salut de les dones, en tots els aspectes, i no acceptar cap forma de violència ni obstètrica ni sanitària, ni provinent de les condicions de vida i treball, era passar d’invisibles víctimes del sistema a protagonistes en la defensa del dret a la salut.
La salut humana depèn de la biologia, la psicologia, les condicions socials i, com es va demostrant últimament, de l’exposició a riscos ambientals, que en el cas de les dones per l’efecte dels disruptors endocrins ambientals suposa nous riscos invisibles i no valorats.
Com va dir Bea Masià a les Jornades de Ciutats Vivibles, celebrades a Barcelona: “Si vivim en ciutats on ens envolta el sofriment, el sexisme, l’androcentrisme i les diferents expressions de violència directa i quotidiana, la nostra salut està en risc”. El dret a viure en ciutats amb aire net, amb respecte a la mobilitat segura, lliures de discriminacions i d’estigmes per a tota mena de dones i professions, és un dret a la salut.
Com diu Dolores Juliano, de vegades les dones han de sobreviure establint “conductes solidàries amb totes les estigmatitzades”, ja que s’ha d’elegir entre diverses males opcions i escollir-ne la menys dolenta. El dret a la salut inclou el dret a ser atesa pel sistema sanitari, atenent la diversitat. No es pot estigmatitzar cap professió, ni classe, ni gènere, ni opció sexual.
Per poder atendre la diversitat cal valorar la potència de les xarxes de professionals i activistes. La Xarxa de Dones per la Salut, a Catalunya, la REDCAPS de professionals per a la salut de les dones, a Espanya i les aliances internacionals que estableix Entrepobles, Helia Dones i les múltiples organitzacions no governamentals ens han permès definir quines són les estratègies per aconseguir els drets.
La ciència de la diferència
Falta crear i difondre la ciència de la diferència dins de les ciències de la salut, atendre la salut integral i no trossejada, acabar amb la separació cos-ment i la medicalització de la salut mental, i és molt urgent preparar els professionals sanitaris perquè puguin detectar tota mena de violència de gènere i perquè no l’exerceixin en la relació amb els seus pacients. He compartit la preocupació sobre com canviar les mentalitats de professionals sanitaris que, de manera conscient o inconscient, exerceixen la violència estructural, amb la directora general dels Comitès de Treball en Salut de Palestina, Shatha Odeh, que treballant en centres assistencials en situacions molt precàries han comprovat les dificultats que tenen els professionals sanitaris per canviar els mateixos estereotips i rols cap a les dones que estan patint violència. Canviar el rol de donar ordres a educar i compartir canvis.
El dret a la salut per a totes les dones implica fer propostes per canviar i millorar la vida, a les ciutats, els llocs de treball, els espais domèstics, i en les condicions globals de salubritat. Les dones no només donen la vida biològicament, sinó que les lluites dels diversos corrents feministes posen al centre la vida, la pau i la qualitat de vida en la salut per sobre de les seves diferències. La tasca no és fàcil. Gioconda Belli ja ens avisa “que és més àrdua la tasca de ser optimista”, però malgrat les dificultats no podem deixar d’exercir l’optimisme de la raó. Les dones desitgen deixar de ser víctimes a ser agents de canvi, perquè la majoria de les dones desitgen superar la por de viure, i poder exercir el dret a gaudir de ser dona.
